Comença la restauració de la Senyera, rèplica de l’original
La Reial Senyera, rèplica de l’original de 1545, va ser traslladada el passat dia 25 del Museu Històric Municipal a l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat, IVACOR. Allí serà restaurada, segons explicà l’alcalde del Cap i Casal, Joan Ribó.
Esta bandera presidix la processó cívica cada 9 d’Octubre des de 1928. Ribó també anuncià l’estudi que està fent-se per fer una nova rèplica. L'alcalde espera d'esta rèplica «que ens facilite acostar-nos el més possible a la Senyera original, i ens permeta fer una bandera fàcil de portar i de preservar per al futur».
A l’acte d’embolicament de la bandera y del seu transport assistiren tant l’alcalde com la regidora de Cultura, Glòria Tello. També hi va assistir la secretària autonomia de Cultura, Raquel Tamarit i diversos membres de la Corporació.
La Senyera és representació del nostre valencianisme
Ribó va afegir que «més enllà del que diuen les lleis, la Senyera és, en sentiment, la representació del nostre valencianisme, un sentir íntim i col·lectiu de pertinença i d'identitat, que renovem cada any en la festivitat del 9 d’Octubre amb la solemne processó cívica d'homenatge a la figura del Rei Jaume, fundador del Regne de València».
La restauració de la Senyera està motivada degut al seu estat, maltractada pel pas del temps. Una bandera obra del seder Eduardo Sanchis Romero.
L’alcalde va dir que «Les banderes no duren eternament». En este sentit va explicar que «estan fetes de teixit, seda i or en este cas, i la seua conservació es veu compromesa especialment quan, com succeeix en el cas de la Senyera, han d'eixir cada any en un acte tan emotiu per al portador o portadora com estressant per al tèxtil; així com en la baixada des del balcó despenjada amb una corda, un acte tan tradicional i estimat per tot el veïnat com roín per a la bandera i els elements que sobreïxen d'ella, i també en el trànsit des de l'Ajuntament fins al Parterre i de tornada a casa, que el perjudiquen greument any rere any».
D’esta manera, explica, «El pas del temps es manifesta entre els seus plecs, en els esquinços que presenta, en el desgast de la baina o dels llambrequins de la corona».
La restauració de la Senyera serà assumida per l’IVACOR
La restauració de la Senyera, rèplica de l'original, serà assumida per l'Institut Valencià de Restauració, i Investigació de Béns Culturals, IVACOR. Este institut és dependent de la Conselleria. La secretària autonòmica va assegurar que la Senyera estaria restaurada per al 9 d’Octubre de 2021.
La trajectòria de la Senyera
Glòria Tello va afegir a les paraules de l’alcalde el recordatori de la trajectòria de la Senyera. Així va recordar que l'actual bandera va nàixer de la mà de l'alcalde de València en 1927, el Marqués de Sotelo, i del president de la Diputació, José María Carrau. Els dos, a la vista del deteriorat estat de l'exemplar que es conserva de 1545, decidiren elaborar una nova Senyera.
No obstant, va recordar Tello, se’n van teixir tres: la de l’Ajuntament; la del Col·legi de l’Art Major de la Seda; y una per al doctor Muñoz Carbonero, que va servir de sudari a Vicente Blasco Ibáñez.
«La nova Senyera va eixir en processó per primera vegada el 9 d'octubre de 1928, i no ha deixat de fer-ho des de llavors. És la que tenim ací».
I va explicar que «Han passat més de 90 anys i, lògicament, mostra els símptomes de desgast que en el seu moment va patir la seua antecessora».
La possible nova rèplica
Com hem dit adés, s’està estudiant fer una nova rèplica. Per a fer la bandera s'usarà la tècnica. I açò per a aproximar-se millor a la Senyera original. La idea és fer una bandera fàcil de portar i de preservar.
D’esta manera, Ribó va explicar que açò es farà «perquè l'actual arribarà prompte, si no ha arribat ja, al final de la seua vida útil, i abans que se'ns desfaça entre els dits, cal preservar-la, conservada en el Museu Històric, com la seua predecessora, per al gaudi de les generacions futures».
Així, la Regidoria de Patrimoni Històric i Artístic va signar un conveni de col·laboració amb el projecte Silknow de la Universitat de València.
Gràcies a este conveni, finançat per la Unió Europea, es podrà estudiar la Senyera de 1545, la seua manufactura i es seus materials.