De la història fallera entre 1872 i 2022

En el llibre “1849-1977 LES FALLES DE VALÈNCIA”, Enrique Soler Godes, va condensar en 186 pàgines l’atractiva i peculiar història fallera de la ciutat en 129 anys. Des de quan plantaven menys de deu falles fins a les 281.

En 1872, cent cinquanta anys arrere, van plantar 18 falles, per primera vegada ho van fer en Villanueva del Grau i en el barri Canyamelar de Poble Nou de la Mar, tots dos municipis independents fins a 1897, així com en les places del Mercat i de la Mercè (El ball dels Elàstics davant dues espectadores), i en la plaça de bous.

L’Ajuntament va establir un impost de 10 pessetes per falla i requeriment de demanar permís.

En 1922, el destape faller, les falles van iniciar la seua grandesa, van plantar 37, van escriure més llibrets i van participar més músics. La Comissió de la plaça del Collado va llevar abans de la cremá el ninot que representava al Rei en Jaume “per a no ferir sentiments patriòtics”; i l’Ajuntament va augmentar fins a huit els premis: el primer de 500 pessetes a la falla Espartero-Guillem de Castro realitzada pel novell artista Regino Más Marí; el segon de 350 pessetes al monument de Sant Vicent-Gravador Selma; i el tercer de 250 pessetes a la falla del carrer Corretjería.

Lo Rat Penat va premiar amb “un dobló de quatre i plat de glòria” al llibret de la plaça del Collado, i “un flori d’or” al d’Avellanes-Cubillers-Milacre.

Un curtcircuit va avançar la crema de la falla plantada al carrer Pi i Margall.

En 1972, van plantar 222 falles grans i 218 infantils, es va celebrar el primer concurs de Teatre Faller a València i per a comissions falleres promogut per la Junta Central Fallera, i després de seixanta anys informant magníficament sobre les Falles va finalitzar la seua existència la famosa revista Pensat i Fet.

Contínua El Turista Faller, que va crear en 1942 el molt emprenedor Vicente Bayarri Lluch, com a única publicació impresa de la gran festa valenciana que ha resistit el pas del temps, malgrat la irrupció i possibilitats dels recursos digitals, i la competència de les edicions falleres dels diaris.

I a prova de conflictes i epidèmies, com el coronavirus, que es resistix a desaparéixer, en este 2022 s’han plantat i cremat, amb el permís de la pluja, 382 falles grans i altres tantes infantils en l’àmbit de la Junta Central Fallera, que comprén València, Burjassot, Xirivella, Mislata i Quart de Poblet.

Creixement a partir dels anys vint que va arribar a 95 falles grans plantades en 1935, passant del centenar en 1943, arribant a 187 en 1967, 375 en el 2005 i 382 en este 2022, havent quedat estabilitzada la quantitat, com també el cens d’habitants després de decennis de gran creixement.

Ha complit seixanta anys el Concurs-festival del Cant de l’Estoreta Velleta, la comissió Sant Vicent-Marvá, la més antiga d’Arrancapins, ha festejat el 75 aniversari de la seua falla infantil; el mateix aniversari, però de la falla gran, a Malva-rosa-Antonio Ponz-Cavite; i amb gran brillantor han recordat els seus 150 anys en la Plaça de la Mercé. Festejos en els quals van incloure les dues últimes comissions la visita de la Verge dels Desemparats, La Pelegrina, als seus casals i barriada.

I una particularitat a la Mercé, en 1972 van plantar una rèplica de la seua primera falla, i enguany una còpia d’ella. I totes dues col·locades al costat de la commemorativa corresponent.

La comissió Luis Lamarca-Velázquez va festejar el 50+1 i la de República Argentina-Doctor Pallarés Iranzo, L’Amistat, els tres quarts de segle.

I en el termini d’un any més falles, que espere que puguem celebrar sense mascareta.