Uns pocs traçats ferroviaris i tramviaris en 16 anys
Quatre legislatures, dos presidides pel PP i les següents pel PSOE, amb només tres ampliacions de trajectes per a metrovalència en setze anys.
El 27 de setembre del 2007 va ser obert a l'explotació el tram tramviari de 2.400 metres entre Tossal del Rei i l'enllaç amb la línia 4 al carrer Almassora, i el 6 de març del 2015 la secció de 9,5 quilòmetres entre Roses i l'estació provisional a la zona industrial de Riba-roja, després de gairebé deu anys per a substituir les vies de Renfe per les d'ample mètric i afegir l'electrificació, l'equipament de quatre parades i la senyalització. El viaducte sobre el bypass ja ho va acabar abans de 1990 el Ministeri de Transports, i només van haver de muntar un pont metàl·lic per transformació d'una carretera en autovia. Obertura al servici en vespres d'eleccions i prometent realitzar en la següent legislatura el tram de menys d'un quilòmetre i l'estació definitiva.
I en les du s últimes legislatures la posada en marxa el 17 de maig de l'any passat el trajecte de la L-10 entre el carrer Alacant i Nazaret després de continuar les obres projectades el 2007 i parades quatre anys després. Als túnels construïts van afegir: adequació d'estacions i parades, carrils al tram soterrat i reposició dels que havien tret a la rotonda de la Ciutat de les Arts i les Ciències, catenària en els 5,3 quilòmetres de trajecte i senyalització. Inversió de 50 milions d'euros ara, més els 200 milions entre 2007 i 2011, ambdós amb finançament europeu.
També finalització dels soterraments d'Alboraia el 2010, de Benimàmet-Carolines l'any següent, i d'Encreuament-Burjassot el 27 de juliol del 2021.
A més del lògic manteniment de les instal·lacions, canvi de carrils per desgast, altres despeses d'explotació i construcció de parades a Torre del Virrei el 2007 i València la Vella el 2018.
Escasses ampliacions en les dues primeres legislatures per les dificultats econòmiques després dels excessos, les ampliacions del metro encara agreujades per la Copa Amèrica i la crisi, i en les dos següents per impedir-ho la càrrega de deute heretada per obres realitzades abans del 2015 pel sistema alemany, la terminació del pagament del qual van anunciar per a aquest any, quina paradoxa, quan han perdut les eleccions. Encara que supose que la Covid-19 haurà espatllat algun pagament que preveien.
Per això, amb el camí facilitat pels nous inquilins del Consell no tenen excusa per emprendre-la amb la gran assignatura pendent, des de fa molts decennis, de les vies dobles Paterna-La Canyada-Entrepins, Torrent-Picassent i en la línia de Rafelbunyol, per a millorar les freqüències de serveis com a estímul per incitar a una menor utilització dels vehicles privats i, amb això, fluïdesa de circulació i disminució de la contaminació, ja que els cotxes són els reis de l'àrea metropolitana. Això, sense oblidar les promeses tramviàries cap al Grau.
Així mateix, també fer cas als enfadats habitants de Riba-roja, que han passat de 9.778 habitants censats el 1991 als 23.555 actuals, i portar-los els trens fins al centre urbà, com van tenir amb Renfe fins al 30 de març del 2005.
Quant al perillós túnel, de 260 metres de longitud i 16,5 milions d'euros de cost de construcció, entre l'estació Alacant i la del metro al carrer Xàtiva, haurien d'aprofitar l'ocasió actual per paralitzar les inadecuades obres en fase d'execució i modificar el projecte per, augmentant la inversió en la trinxera coberta, prolongar la línia L-10 fins al carrer Xàtiva. Invertir amb perspectiva de futur.
Obres necessàries, però amb l'enorme muntanya més que llosa de la infrafinanciació, ja que sempre hem estat molt bons per a aportar, però mal considerats pels successius governs centrals per a rebre en la quantitat adequada, la qual cosa obliga a ingents préstecs estatals al govern valencià.
Per què en les dues últimes legislatures no han realitzat les necessàries duplicacions de vies, dels quals antics projectes s'han acordat recentment, també pel sistema alemany? Em recorda una obreta en valencià sobre un innocent personatge.
