La recuperació de la Devesa pot tardar 20 anys: l’incendi reobri el debat sobre la prevenció
La recuperació de la Devesa després de l’incendi del Saler pot prolongar-se durant uns 20 anys, segons l’enginyer forestal i professor de la Universitat Politècnica de València Eduardo Rojas. El foc, que ha afectat unes 36 hectàrees, ha reobert també el debat sobre la gestió forestal i les mesures de prevenció en un espai que acumula diversos episodis d’incendi en els últims anys.
- Recuperació: Eduardo Rojas calcula que el paisatge pot tardar uns 20 anys a assemblar-se de nou al d’abans de l’incendi.
- Danys: l’últim balanç situa en unes 36 hectàrees la superfície afectada.
- Gestió: l’expert reclama una política forestal més proactiva i posa el focus en l’acumulació de biomassa.
- Oposició: Compromís demana explicacions sobre el protocol, els mitjans inicials i les mesures preventives.
- Ajuntament: el consistori havia avançat enguany l’actualització del Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals i havia desplegat mesures com el sistema SIDEINFO.
Índex / Índice
- La recuperació de la Devesa pot necessitar uns 20 anys
- La biomassa i la gestió forestal, en el centre del debat
- Compromís demana aclarir el dispositiu d’extinció
- L’Ajuntament havia reforçat les mesures de prevenció
- Origen del foc i prevenció són qüestions diferents
- Preguntes freqüents sobre la recuperació de la Devesa
La recuperació de la Devesa pot necessitar uns 20 anys
Eduardo Rojas, professor d’Enginyeria Forestal de la Universitat Politècnica de València, en declaracions a la Cadena SER, considera que els danys no són irreparables, però calcula que la zona afectada tardarà aproximadament dues dècades a recuperar un aspecte semblant al que tenia abans del foc.
L’expert assenyala que el pinar mediterrani té capacitat de regeneració natural i que no s’ha perdut necessàriament la riquesa vegetal de l’espai. No obstant això, advertix que el procés serà llarg i que la manera de gestionar la Devesa durant els pròxims anys serà determinant.
La biomassa i la gestió forestal, en el centre del debat
Rojas posa el focus en l’acumulació de matoll i biomassa davall del pinar, un factor que, segons explica, facilita la propagació del foc i complica les tasques d’extinció. Per això aposta per una gestió forestal més proactiva, capaç de reduir combustible vegetal sense renunciar a la protecció ambiental.
La seua anàlisi no determina, per si sola, com es va gestionar l’emergència concreta del 27 d’agost, però sí planteja un debat més ampli sobre com preparar la Devesa davant nous episodis.
Compromís demana aclarir el dispositiu d’extinció
En este context, Compromís per València ha reclamat explicacions a l’Ajuntament i a la Generalitat sobre el dispositiu activat durant l’incendi. La coalició vol saber quin protocol d’emergència es va posar en marxa i en quin moment, si els primers mitjans desplegats eren suficients i adequats per a una zona forestal com la Devesa i quines mesures preventives s’havien adoptat prèviament.
La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, sosté que el canvi de vent que va complicar l’incendi estava previst i reclama aclarir si eixa evolució meteorològica es va tindre prou en compte. La formació xifra en 17 els conats i incendis registrats a la Devesa des de 2023 i considera que eixa successió exigia un reforç de la vigilància i de la prevenció.
Estes afirmacions formen part de la crítica política de Compromís i no acrediten, per si soles, que el dispositiu inicial fora insuficient. Per determinar-ho caldrà conéixer els informes tècnics i la seqüència completa de decisions adoptades durant l’emergència.
L’Ajuntament havia reforçat les mesures de prevenció
El debat es produïx després que la Junta de Govern Local aprovara al febrer de 2026 les modificacions de l’actualització del Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals i la seua remissió per continuar la tramitació. L’actuació presta especial atenció a la Devesa i l’Albufera i incorpora el sistema SIDEINFO als mecanismes de prevenció i coordinació davant emergències.
L’Ajuntament també havia posat en funcionament huit canons d’aigua per humitejar zones forestals i havia realitzat simulacres amb residents de la Devesa i el Saler. Estes actuacions formen part de la resposta preventiva defensada pel govern municipal, mentre que l’oposició qüestiona si el conjunt de mesures era suficient davant la recurrència dels incendis.
Origen del foc i prevenció són qüestions diferents
La investigació sobre l’origen de l’incendi continua oberta i les primeres diligències han descartat causes naturals i apunten a un possible origen intencionat. Això, però, no resol el debat sobre prevenció i gestió forestal: fins i tot davant un foc provocat, la quantitat de combustible vegetal, la vigilància, els accessos i la capacitat de resposta condicionen la propagació i les tasques d’extinció.
Amb l’incendi estabilitzat, la següent fase serà doble: recuperar les 36 hectàrees afectades i aclarir quines mesures poden reduir el risc que un nou foc torne a tindre una evolució semblant.
Preguntes freqüents sobre la recuperació de la Devesa
Quant tardarà a recuperar-se la Devesa?
Eduardo Rojas calcula que la zona afectada pot necessitar uns 20 anys per recuperar un aspecte semblant al que tenia abans de l’incendi.
Quantes hectàrees ha afectat l’incendi del Saler?
L’últim balanç situa la superfície afectada en unes 36 hectàrees.
Què reclama Compromís?
La coalició demana que Ajuntament i Generalitat expliquen el protocol activat, els mitjans desplegats inicialment i les mesures de prevenció adoptades abans de l’incendi.
L’Ajuntament tenia mesures de prevenció?
Sí. El consistori havia avançat l’actualització del Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals i havia desplegat, entre altres mesures, el sistema de canons d’aigua SIDEINFO i simulacres amb el veïnat.
Que l’incendi puga ser intencionat elimina el debat sobre la prevenció?
No. L’origen del foc i la capacitat d’un espai forestal per limitar-ne la propagació són qüestions diferents. La investigació de les causes continua oberta.
Relacionades / Relacionadas