Mor el Papa Francesc: un adéu que marca època

Hui, el món acomiada un home que va redefinir el papat. La mort del Papa Francesc no és només una notícia d'última hora; és el tancament d’un capítol històric en l’Església Catòlica. Un capítol escrit amb gestos senzills, paraules profundes i una visió renovada del cristianisme. La figura de Jorge Mario Bergoglio transcendix allò eclesiàstic: és el Papa dels gestos, de la mirada compassiva, el que incomodava molts per acostar-se tant a la doctrina de Jesús… aquella que incomoda quan es viu amb coherència.

Des que la notícia (mor el Papa Francesc) es va confirmar oficialment des del Vaticà, les xarxes socials, mitjans de comunicació i líders polítics i religiosos d’arreu del món no han deixat de reaccionar. Però més enllà dels titulars, queda l’eco del seu llegat: un papat marcat per la humilitat, la senzillesa i la defensa inqüestionable dels més necessitats.

La notícia que va sacsejar el món: Mor el Papa Francesc

A primera hora del matí, el Vaticà va emetre el comunicat: el Papa Francesc ha mort. Amb 88 anys, la seua salut s’havia deteriorat progressivament en els últims mesos, encara que mai va deixar de costat les seues responsabilitats pastorals ni el seu compromís per construir una Església més pròxima i menys jeràrquica.

En qüestió de minuts, la notícia de la mort del pontífex era titular en tots els portals del món. Des de Buenos Aires fins a Manila, de Roma a Kinshasa, milions de fidels i no creients van sentir l’impacte. Perquè Francesc no era un Papa convencional. Era el Papa que trencava protocols, que viatjava en utilitari i que no dubtava a detindre la caravana per abraçar un xiquet o beneir un indigent.

Els missatges oficials van començar a circular: presidents, bisbes, ONG, representants d’altres religions… tots van destacar el seu “papat social” i la seua lluita incansable per una Església al servei dels qui patixen. Mentrestant, a la Plaça de Sant Pere, milers de persones es van congregar espontàniament, moltes en silenci, altres amb llàgrimes, totes amb respecte.

Qui va ser el Papa Francesc? Un pontífex fora del comú

Jorge Mario Bergoglio va nàixer a Buenos Aires l’any 1936. Jesuïta, filòsof i apassionat de la literatura i el futbol, va ser arquebisbe de Buenos Aires durant anys, fins que en 2013 es va convertir en el primer Papa llatinoamericà de la història. Va triar el nom de Francesc en honor a Sant Francesc d’Assís, patró dels pobres i de l’ecologia. Eixe simple gest va marcar la ruta del seu pontificat com el Papa dels pobres.

Des del principi, va trencar motles. No va viure al Palau Apostòlic, sinó en una residència compartida amb altres sacerdots. Va rebutjar vestidures ostentoses i va optar per un anell papal de plata. Preferia les trobades personals als discursos distants. Així va construir la seua imatge: la d’un líder espiritual que caminava junt al seu poble.

El Papa Francesc es va caracteritzar per la senzillesa, defugia l’ostentació i es preocupava pels més necessitats, acostant-se més a la doctrina de Jesús, lluny d’altres representants de l’Església que fan tot el contrari. Eixa visió és la que el va fer tan estimat com controvertit. Molts el veien com un revolucionari, altres com un restaurador del cristianisme original.

Un Papa pròxim, humil i compromés amb els oblidats

L’essència del Papa Francesc es resumix en els seus actes. Va ser el primer pontífex a rentar els peus a dones i musulmans durant la missa del Dijous Sant. Va visitar presons, camps de refugiats, hospitals en zones oblidades. Es va reunir amb víctimes d’abusos i amb treballadors explotats. Va defensar el medi ambient amb la seua encíclica Laudato Si’, on va fer una crida a una “ecologia integral” i va criticar sense embuts el model econòmic que destrueix el planeta.

No va tindre por de parlar clar. Va denunciar la “cultura del descartament”, la idolatria dels diners, el clericalisme i la hipocresia interna. Alhora, va obrir camins de diàleg amb comunitats LGTB, amb divorciats tornats a casar i amb altres confessions religioses.

La seua proximitat no era només geogràfica, sinó també espiritual. Es sentia part del poble, i per això va saber connectar amb gent que feia dècades que no mirava cap a Roma. Va ser un líder incòmode per als qui busquen una Església elitista, però un far per a milions que necessitaven creure que el missatge de Jesús continua vigent.

Reaccions globals: del Vaticà al món sencer

La mort del Papa Francesc va generar una allau de reaccions a tot el món. El president argentí va decretar tres dies de dol nacional. A l’ONU se li va retre homenatge. Líders musulmans, rabins i comunitats evangèliques van expressar el seu respecte.

L’Ajuntament de València ha decretat tres dies de dol oficial i ha abaixat les banderes a mitja asta. L’alcaldessa, María José Catalá, va destacar “la gran empremta que ha deixat el Sant Pare durant el seu Pontificat: va ser un far d’esperança i fe per a milions de persones. Un referent d’humilitat, proximitat i amor al proïsme”.

També va recordar el seu compromís amb els més necessitats, els joves, la crisi climàtica i la pau. En les seues paraules, va ser “un Papa molt humà i pròxim que unia totes les sensibilitats”.

La relació de la ciutat amb el Pontífex va ser especialment significativa. El maig de l’any passat, l’alcaldessa va ser rebuda pel Papa al Vaticà, durant la cimera From Climate Crisis to Climate Resilience, on li va lliurar un certificat d’adopció d’un taronger batejat com a Laudate Deum, en honor a la seua exhortació apostòlica. També li va regalar una pica d’aigua beneïda amb la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i dels sants patrons de València. Hui, la ciutat l’acomiada amb respecte i afecte.

Un funeral amb sabor a poble

El funeral del Papa Francesc està previst per als pròxims dies a la Basílica de Sant Pere. Tanmateix, s’anticipa que no serà una cerimònia convencional. Fonts del Vaticà han confirmat que el seu desig era que fora “una missa senzilla, sense grans protocols”, i que es donara accés als fidels més humils.

Milers de pelegrins ja estan en camí cap a Roma per donar-li l’últim adéu. S’esperen caravanes de l’Argentina, el Brasil, Itàlia, Espanya i de països africans on la seua figura va ser especialment influent. Com sempre, Francesc estarà acompanyat pel poble, fins i tot en el seu comiat final.

El llegat espiritual i humà que deixa Jorge Mario Bergoglio

El Papa Francesc no passarà a la història només com el primer pontífex argentí o llatinoamericà. Passarà com l’home que va tornar a posar Jesús al centre. No en discursos, sinó en gestos. No en dogmes, sinó en decisions concretes.

Va promoure una Església “hospital de campanya”, amb portes obertes, amb olor d’ovella, com ell deia. Va parlar de misericòrdia més que de pecat. D’inclusió més que de condemna. De servei més que de poder.

Francesc es va acostar més a la doctrina de Jesús, mentre altres representants de l’Església semblen fer tot el contrari. I això, encara que va doldre a certs sectors, va ser el que el va convertir en un Papa del poble, un Papa que serà difícil d’oblidar.

Reflexió final: L’Església després de Francesc

La mort del Papa Francesc deixa un buit enorme. No només institucional, sinó també emocional i espiritual. Va ser un líder que va aconseguir una cosa molt difícil: generar amor i també debat. Això és senyal de vida, de rellevància.

L’Església que queda després d’ell té una missió difícil: continuar la seua visió sense perdre l’autenticitat. Tornar a allunyar-se de l’ostentació, del poder clerical, del discurs buit. Tornar a tocar la realitat, el sofriment, l’esperança del poble.

Francesc no va ser perfecte. Però va ser profundament humà, un Papa pròxim al poble. I això, en temps on tot sembla protocol o màrqueting, va ser el seu major miracle.

Malilla estrenarà una nova instal·lació esportiva d’accés lliure gràcies a una inversió de 240.000 euros

L’enterrament del papa Francesc: un adéu senzill que commocionà el món

Impactant Apagada a València: Crònica d’una Ciutat Sense Llum

Glòria Tello acusa PP i Vox de provocar un augment "descontrolat" de coloms a València

Robert Francis Prevost, Lleó XIV: el primer papa estatunidenc que vol "construir ponts amb el diàleg"