El Trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats 2025: Una Devoció que Desborda València
Índex / Índice
- Trasllat Mare de Déu 2025: Una tradició viva
- Preparatius i ambient: com viu València la vespra del trasllat
- La matinada del fervor: caminades, trobades i emoció
- El moment culminant: així es viu el trasllat de la Mare de Déu
- Fe, tradició… o fanatisme? Una mirada més crítica al fervor popular
- València i la seua patrona: una ciutat entregada
- Imatges que definixen una devoció
- Més enllà de la festa: el que representa la Mare de Déu per al poble valencià
- Una tradició que emociona, unix i també provoca reflexió
Trasllat Mare de Déu 2025: Una tradició viva
Cada segon diumenge de maig, València es transforma. No és una exageració: la ciutat respira diferent. Fa olor de pólvora, de flors, d'alba i de fe. I este 2025 no va ser l'excepció. El trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats, o com ací diem amb carinyo i respecte, la “Geperudeta”, va tornar a reunir milers de fidels en un dels actes més intensos i multitudinaris del calendari valencià.
És difícil d'explicar amb exactitud el que passa este matí. No és només una processó. És una explosió d'emocions que barreja la tradició, la religió i una identitat que transcendix el racional. El que en altres llocs podria semblar un ritual exòtic o fins i tot fanàtic, ací es viu com una festa major, profundament sentida.
El 2025 ha portat més participació que mai. Els carrers del centre es van omplir des de primeres hores, amb veïns i visitants que no volien perdre's ni un sol instant de l'esdeveniment.
Preparatius i ambient: com viu València la vespra del trasllat
La ciutat comença a transformar-se des de dies abans. Els balcons es decoren amb penons amb la imatge de la Mare de Déu. Els comerços del centre preparen aparadors especials. A la plaça de la Mare de Déu, els voluntaris col·loquen els passadissos de seguretat, l'estructura d'accés i revisen cada racó del recorregut.
La nit del dissabte a diumenge té alguna cosa màgica. Molts veïns de València i dels pobles veïns decidixen caminar tota la nit per arribar a primera hora a la Basílica dels Desemparats. A vegades van en silenci, a vegades entonen càntics. Però ho fan amb una meta clara: estar al costat de la patrona en el moment més íntim i poderós de l'any.
“Moltes persones venen dels pobles veïns caminant tota la nit per estar a primera hora del matí a la basílica dels Desemparats”, s'escolta entre els comentaris dels assistents.
La matinada del fervor: caminades, trobades i emoció
La matinada prèvia al trasllat és especial. No es dorm. Famílies senceres es posen en marxa a peu des de l'Horta Nord, l'Horta Sud, la Ribera o fins i tot més enllà. El camí cap a la ciutat es convertix en una romeria improvisada.
Una volta a València, es formen files per entrar a la basílica. Des de primera d'hora, els voltants de la plaça de la Mare de Déu estan abarrotats. Se senten pregàries, guitarres, dolçaines. Es veuen llàgrimes, mantilles, peinetes, clavells, estandards… No hi ha un perfil únic.
El moment culminant: així es viu el trasllat de la Mare de Déu
A les 10 del matí, després de la missa solemne, arriba l'esperat inici del trasllat. I amb ell, la intensitat del fervor valencià. El pas de la imatge de la Mare de Déu és impressionant. No hi ha silenci. Hi ha crits, crits, llàgrimes, versos … i emoció desbordada.
Durant el trasllat, veiem imatges de fervor extrem. Algunes demostracions de fervor que es poden assimilar quasi al fanatisme, llançant xiquets i xiquetes per damunt dels caps dels participants en el trasllat, que van passant a les criatures de mà en mà per l'aire fins que els fan tocar el mantell de la Mare de Déu, fent el camí invers fins als seus progenitors.
Els portadors avancen a poc a poc. Cada pas és una mostra de devoció. A cada cantonada es canten “Visques”, es llancen pètals, es prega.
Fe, tradició… o fanatisme? Una mirada més crítica al fervor popular
Parlar del trasllat de la Mare de Déu és parlar d'una tradició centenària, però també d'una manifestació de fe que pot arribar a ser delirant. I ací ve la reflexió:
Això, si ho veiérem en països llunyans, no dubtaríem a qualificar-ho de fanatisme irracional, però ací, ho anomenem tradició, fe i festa.
El fervor valencià té molts matisos. I tots mereixen ser escoltats. No hi ha imposició: hi ha entrega lliure. I una participació que, lluny de disminuir, creix cada any.
València i la seua patrona: una ciutat entregada
Durant este cap de setmana, tot gira al voltant de la Mare de Déu. Falles, escoles, bandes de música, confraries… tots participen. Les institucions acompanyen, però el protagonisme el té el poble. La Mare de Déu representa més que una imatge religiosa: és símbol de protecció, arrelament i orgull.
Imatges que definixen una devoció
Les xarxes socials es venen plenes d'imatges: una marea humana, gent plorant, xiquets elevats, pètals caient. I al centre, la Geperudeta, serena, sostinguda per braços devots.
Estar allà és una altra cosa. No hi ha directe d'Instagram que capture el que es viu. És una experiència per als sentits i per a l'ànima.
Més enllà de la festa: el que representa la Mare de Déu per al poble valencià
La Geperudeta és consol i memòria. Generacions de valencians han crescut baix la seua mirada. En moments de crisi, alegria o dolor, la seua presència ha estat allà.
El trasllat no és només una processó: és un acte de comunió social. Una manera de sentir-se part d'alguna cosa més gran.
Una tradició que emociona, unix i també provoca reflexió
El cert és que any rere any esta tradició torna a celebrar-se. I tornarà. I a la plaça, el tapís de la Mare de Déu 2025 tornarà a presidir la festa. I el trasllat tornarà també. Amb les seues llums i ombres. Perquè les tradicions veritables no són perfectes. Són humanes. I profundament nostres.
Relacionades / Relacionadas