Falles fora de Falles. Els altres temps de la festa

Fins a cap d’any el Museu Faller de València mantindrà com a magnífic complement artístic per als seus visitants l’exposició fotogràfica de falles plantades fora del març tradicional per a festivitats, congressos, fires comercials i festives, campionats esportius, festes de la verema, terminació d’infraestructures importants,…..

Monuments efímers muntats a la capital del Túria i a altres ciutats espanyoles i estrangeres. Entre les nacionals Barcelona, Gijón, La Corunya, Madrid, Mieres, Oviedo, Requena, i Brussel·les, i Bamako, Bucaramanga, Anvers, Los Angeles, París, Mont-real, Notthingam i Xangai, d’altres països.

La més antiga amb constància gràfica, La Tia Javiera, realitzada per Roberto Roca i plantada en 1915 per a la Festes de San Isidro a Madrid, i de les últimes, la del Patrimoni de la Humanitat, que ha acabat el seu recorregut promocional des que va estar en FITUR 2017 amb la seua cremà a Leucate el passat dia 2 d’este mes i com significativa aportació de la Junta Central Fallera de València per a promocionar les Falles en el Festival Internacional d’Espectacles “Sol i Festa” d’aquell municipi de la costa mediterrània del sud de França.

Falles xicotetes, mitjanes, però també de grans dimensions, com la plantada a l’actual plaça de l’Ajuntament de València en 1982 en ser designada la ciutat subseu del Mundial de Futbol i on jugaria els seus primers partits la selecció espanyola. De 30 metres d’altura, va ser construïda per l’artista Vicente Luna, plantada el 19 de juny i cremada la nit del dia 25 tenint com a convidats d’honor al balcó municipal els jugadors de la selecció.

I entre les peculiars, la plantada i cremada el 26 de juny de 1990, formant part d’un programa d’actes per a festejar la fi del Semàfor d’Europa, els tres quilòmetres de recorregut urbà a València que enllaçaven els trams nord i sud de l’AP-7. Van ser substituïts pel primer tram del By-pass, ja que la continuació enllaçant autovies la van acabar en 1992. El recorregut urbà era l’únic obstacle per a la circulació fluida de vehicles entre Centreeuropa i la Costa Blanca.

Així mateix la realitzada per Regino Més en 1948 per a l’II Congrés d’Hostaleria celebrat a València, i en la qual va reproduir els ninots indultats en 1944 de la falla que va realitzar per a la comissió del Mercat Central. Dos ancians de les Germanetes dels Pobres, comissionats per a “fer embalum” en un enterrament.

Exposició per a recordar monuments efímers especials, però principalment als qui els van fer, un llarg elenc d’artistes: Manolo Martín, Óscar Mora, Xavier Montsalvatje, Josep Martínez Mollá, Regino Más, Pedro Santauelalia, Santiago Sierra, Armando Serra, Vicente Luna, Pepe Puche,………….

Mostra fotogràfica en la qual no estan inclosos els set municipis, d’un cens de 92 a la Comunitat Valenciana, que no cremen les seues falles el 19 de març. En uns perquè els seus músics desfilen abans o després acompanyant a comissions de poblacions grans, i en uns altres per a acomodar-les a les seues festes patronals o quan augmenta l’afluència turística, decisions de Cofrents i Peníscola, respectivament.