M. Àngels Francés, elegida nova presidenta de l’AVL per unanimitat

M. Àngels Francés obri una nova etapa al capdavant de l’AVL

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat la renovació de la Junta de Govern i ha elegit per unanimitat M. Àngels Francés Díez com a nova presidenta de la institució. Fins ara ocupava una vocalia i s’havia presentat com a candidata a la Presidència de l’Acadèmia.

L’elecció encara ha de completar els tràmits previstos legalment. La presidència no serà efectiva fins que el nomenament es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i Francés prenga possessió en un acte públic i solemne.

Francés es convertix en la tercera dona que ocupa la màxima representació de l’AVL, després d’Ascensió Figueres i Verònica Cantó, a qui succeïx en el càrrec.

Com queda la nova Junta de Govern de l’AVL

La nova direcció de l’Acadèmia estarà integrada per cinc membres, tots ells avalats pels acadèmics presents en la sessió plenària:

• M. Àngels Francés, presidenta.
• Rosa Agost, vicepresidenta.
• Immaculada Cerdà, secretària.
• Vicenta Tasa, vocal.
• Carles Segura, vocal.

Immaculada Cerdà continuarà en la Secretaria, responsabilitat que ja exercia en l’anterior Junta de Govern. Vicenta Tasa entra per primera vegada en l’òrgan directiu, mentre que Carles Segura s’hi incorpora després d’haver pres possessió com a acadèmic el passat 17 de juny.

Trajectòria acadèmica de la nova presidenta

Nascuda a Alcoi en 1976, M. Àngels Francés és catedràtica de literatura contemporània en la Universitat d’Alacant. És llicenciada i doctora en Filologia Catalana des de 1998 i llicenciada en Filologia Anglesa des de 2003, titulació en què va obtindre el premi extraordinari de llicenciatura.

Va entrar en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2021, durant la segona renovació de la institució feta per cooptació.

Normativització, normalització i ferramentes per al segle XXI

En la defensa de la seua candidatura, Francés va situar les prioritats de l’AVL en dos grans àmbits: la normativització i la normalització del valencià. Segons va exposar, la doble missió d’elaborar la normativa i vetlar per l’ús normal de la llengua ha de continuar sent el centre del treball de la institució.

La nova presidenta electa també va defendre que la normativa ha de funcionar com una guia segura per als parlants, tant nadius com nouvinguts. En este sentit, va assenyalar la necessitat d’analitzar les oportunitats que oferixen les noves eines tecnològiques per a l’aprenentatge i el perfeccionament de les habilitats lingüístiques.

Preocupació per l’ús social del valencià

Francés va advertir que, encara que el coneixement del valencià ha augmentat gràcies a l’ensenyament, l’ús social de la llengua travessa una situació difícil. Per a afrontar-la, va plantejar reforçar la difusió del patrimoni escrit i oral, l’assessorament davant dels processos de substitució lingüística i la transferència de textos, recursos i coneixement a la societat.

També es va comprometre a treballar per l’autoestima dels parlants i pel prestigi social del valencià, especialment entre els joves, i a buscar vies d’entesa amb les entitats que treballen en defensa de la llengua.

Una Acadèmia rigorosa, pròxima i útil

La resta de membres de la nova Junta de Govern van coincidir en la necessitat de reforçar la utilitat social de l’AVL. Rosa Agost va reivindicar el rigor acadèmic i la transferència del coneixement a la ciutadania, amb atenció a la diversitat dels parlars valencians.

Immaculada Cerdà va destacar la funció de la Secretaria en la coordinació de les seccions, les comissions, els acadèmics i el personal de la institució. Vicenta Tasa va defendre una Acadèmia al servici de la societat, capaç d’oferir orientació i recursos, mentre que Carles Segura va apostar per una institució rigorosa però pròxima, que done seguretat als parlants i els ajude a viure el valencià amb naturalitat.

Preguntes freqüents sobre la nova presidència de l’AVL