L’informe de l’AVL reforça per què manté València i veu injustificat el canvi a Valéncia

Informe AVL València: el document complet aprovat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amplia els arguments amb què la institució manté la forma València i considera que no hi ha base suficient per a substituir-la per Valéncia. L’informe no es limita a reiterar el criteri de 2016, sinó que entra en la falta de justificació històrica de la proposta bilingüe, en la coherència ortogràfica del topònim i en el pes de la tradició escrita.

L’informe aprovat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua situa el debat més enllà de la simple pronunciació. Segons el document, la fixació d’un topònim major no pot resoldre’s només per l’ús oral actual, sinó que ha d’integrar també l’etimologia, la documentació històrica i la coherència amb la normativa general de la llengua.

Fa unes setmanes, InfoGuiaValencia ja va contar quin era el criteri general de la institució en el dictamen de l’AVL sobre el topònim. Ara, amb el text complet damunt de la taula, es pot vore amb més detall per què l’AVL considera injustificat el canvi a Valéncia i per què també veu feble la defensa de la fórmula bilingüe que ha impulsat l’Ajuntament.

Què aporta el nou informe de l’AVL sobre València

El document parteix d’un punt que per a l’Acadèmia és bàsic: la proposta municipal no acredita amb prou solidesa la doble denominació. L’AVL assenyala que l’estudi tècnic incorporat a l’expedient se centra sobretot en l’accentuació de la forma valenciana, però pràcticament no desenvolupa els fonaments històrics i lingüístics de la forma castellana dins d’una proposta bilingüe.

Esta observació és rellevant perquè el debat no queda reduït a un accent. Per a la institució normativa, si es pretén modificar la denominació oficial d’un municipi, la justificació ha d’abastar tot el canvi proposat. Per això, l’informe insistix que no basta amb defensar la grafia Valéncia en valencià si no s’explica també, amb el mateix nivell d’exigència, per què s’hauria d’oficialitzar una fórmula doble.

Per què l’AVL manté la forma València

L’etimologia i la coherència amb altres paraules

L’Acadèmia sosté que el topònim procedix del llatí Valentia i que no pot estudiar-se com un cas aïllat. Segons l’informe, la forma escrita ha de mantindre coherència amb altres paraules de la mateixa família i amb el sufix -ència, com ara paciència, consciència o adherència. Des d’esta perspectiva, la grafia València encaixa dins del sistema normatiu vigent.

El text també descarta comparacions que han aparegut en el debat, com les de Dénia o l’Énova. L’AVL considera que estos topònims no compartixen el mateix origen ni la mateixa evolució històrica, de manera que no poden servir com a paral·lel automàtic per a justificar un canvi en el cas de la capital.

La pronunciació no és l’únic criteri

Un altre dels punts centrals és la relació entre oralitat i norma. L’informe admet que bona part dels valencians pronuncien el topònim amb e tancada, però subratlla que esta realitat no obliga per si sola a traslladar eixa pronunciació a l’escriptura oficial. Segons l’Acadèmia, el mapa real de les variants és més complex del que sovint es presenta, i no es pot resumir en una divisió rígida entre occidental i oriental.

En eixe sentit, l’AVL defensa que la pronunciació és important, però no exclusiva. El criteri ortogràfic, la documentació i la tradició escrita també pesen a l’hora de fixar un nom oficial que, a més, afecta no només la ciutat sinó moltes altres denominacions institucionals i territorials vinculades a València.

La tradició escrita i l’ús institucional

L’informe dedica un apartat ampli a recordar que la grafia València és la que apareix en la tradició normativa, en les obres de referència i en l’ús institucional consolidat. L’Acadèmia remarca que la forma amb accent greu és la que figura en l’Estatut d’Autonomia, en la denominació de la província, en les universitats i en nombrosos textos administratius, literaris i divulgatius.

Per contra, la grafia Valéncia és presentada com una forma sense implantació oficial i amb una presència molt minoritària en testimonis concrets. Per això, l’AVL considera que el canvi proposat no tindria continuïtat amb la tradició escrita consolidada.

Què diu l’informe sobre la forma bilingüe

L’AVL no es limita a dir que preferix València. També argumenta per què veu preferible una forma única en valencià per al municipi. El document recorda que la normativa autonòmica procura evitar la forma bilingüe i prioritzar la denominació pròpia de cada zona lingüística.

A més, assenyala que només una part reduïda dels municipis valencians ha optat per una doble forma oficial.

Des d’esta lògica, la institució sosté que la ciutat de València, situada en zona valencianoparlant, hauria de mantindre una forma única en valencià. Tot i això, també deixa escrita una eixida subsidiària: si l’Ajuntament insistira en el bilingüisme i la Generalitat acabara aprovant-lo, la fórmula que considera adequada seria València / Valencia, no Valéncia / Valencia.

El component social i polític del debat

L’informe incorpora igualment una lectura sobre la resposta ciutadana. L’Acadèmia sosté que la idea que Valéncia aportaria concòrdia social no queda confirmada pels indicadors que consten en l’expedient. El text contraposa l’escenari actual amb el de 2016 i presenta la proposta recent com una iniciativa amb menys transversalitat institucional i amb una contestació més intensa.

Això no tanca el recorregut polític de la qüestió, perquè el procediment administratiu no depén només de l’AVL. Però sí que fixa amb claredat quin és el criteri de l’autoritat normativa del valencià. I eixe criteri, amb el nou informe complet, queda ara més desenvolupat i més blindat des del punt de vista argumental.

Preguntes freqüents sobre l’informe AVL València