Skip to content

Els recuperats Castell i Església d’Aiora

14/05/2019
Comarca: Valle de Ayora

Feia més de vint anys que no havia tornat a Aiora, del castell dels quals recordava que les restes estaven en la seua major part ocults pels enderrocs d’estades parcialment esfondrades, per a trobar-me el dia 4 d’este mes amb murs consolidats, la major part desenrunat, aljubs apareguts, pati d’armes amb el seu paviment de cudols, una escala metàl·lica que ajuda la pujada a la torre de l’homenatge, portes doveladas restaurades o reconstruïdes, restes d’artístiques motlures,…. en una visita ajudada amb les explicacions de Lola Madrona, del Tourist Info aiorí, i de José Manuel Climent, arquitecte autor dels projectes i responsable de les actuacions regeneradores efectuades a partir de l’any 2011. Obres que va començar l’ajuntament amb ajuda privada, va continuar amb la important aportació del 1,5% cultural del Ministeri de Foment, i esperen reprendre-les enguany fins a la seua finalització.

Els Amics dels Castells van considerar molt meritori el realitzat i li van entregar recentment a l’ajuntament d’esta vila, situada en el sud-oest de la província de València, el premi de Castellologia Valenciana Coronel d’Enginyers Gascó Pelegrí corresponent a l’any 2018. 

Restes després de les destruccions de les guerres de Successió i Independència, d’un recinte fortificat que comprenia el castell en la part superior d’un turó, d’origen musulmà, encara que opinen que sobre assentaments ibers i romans, envoltat de muralles i torres de defensa, i amb important remodelació, especialment en el segle XVI, per a convertir-lo a palau-fortalesa dels Marquesos de Zenete.

Però abans de remuntar el pi però àmplia sendera entrem en Santa Maria la Major, xicoteta església de Reconquesta, de les poques existents en la Comunitat, amb arcs ogivals i teulada a dos vessants, les bigues policromades dels quals tenen figures tallades en els extrems. Cassetonat tarde romànic que, afortunadament, ha sobreviscut a guerres, incendis i abandó.

A mig vessant està el recol·lecte centre històric de carrers estrets, i en el pla la part moderna, amb l’allargada i àmplia plaça Major, el seu centre comercial, embellida amb palmeres, el pavelló modernista on antany celebraven mercat i ara són els agricultors de l’horta del municipi els qui embenen directament les seues fruites i hortalisses, la casa pairal dels Buitrones, que està demanant urgent restauració, i la gran església parroquial, dedicada a La nostra Senyora de l’Assumpció i construïda entre 1508 i 1628, amb alta torre i façana herreriana.

La Creu de Sant Antón, gòtica i sota un templet a quatre aigües, és el començament de la Ruta del Fil Roig, un itinerari en fullet i pintat en voreres i en el paviment, perquè els visitants vagen coneixent, gradualment, llocs urbans d’interés històric i cultural.

Al seu gran terme municipal, el segon més extens de la Comunitat Valenciana, estan les restes del poblat ibèric del Castellar de Meca, el parc natural de La Hunde, l’Arc de Sant Pasqual, l’abric de La Tortolilla, les Rutes de l’Aigua i de les Ermites, així com atractives rutes per a la pràctica del senderisme i del cicloturisme. El que ens incentiva per a pròxima escapada per a continuar coneixent.

A Aiora, amb fama de mel, oli i indústries tèxtils, cal menjar el seu famós i saborós gaspatxo, l’antany menjar principal dels pastors en el seu trasllat de terres valencianes cap a La Manxa a la primavera i al revés a la tardor. Un plat que com ocorre amb els arrossos, hi ha diferents versions de preparació i servir-lo segons comarques i municipis de la Comunitat Valenciana. El vam menjar, com a colofó d’apetitosos entrants, en el restaurant Los Molinos, un destacat de l’hostaleria local.

Entre els dies 11 al 13 d’octubre celebrarà este municipi la XIX edició de “El Primer Corte de la Miel”, un esdeveniment apícola, gastronòmic, cultural i turístic, amb el peculiar atractiu d’una gran urna de cristall amb ruscos en el seu interior i on els apicultors escenifiquen el moment de l’extracció de la mel.

Des de València 112 km. d’autovia seguits de 22 km. de bona carretera nacional.

Esteban Gonzalo Rogel

Secretari de "Asociacion Valenciana de Periodistas y Escritores de Turismo - AVPYETUR".
Esteban Gonzalo Rogel

Últimes entrades per Esteban Gonzalo Rogel (Vore totes )