Parcs inundables del Poyo i del Túria: així seran els dos ramals de 40 quilòmetres

Dos ramals, 40 quilòmetres i 1.485 hectàrees

El Sistema de Parcs Metropolitans Inundables es planteja com una xarxa de sòls oberts capaços d'admetre aigua en episodis extraordinaris i, al mateix temps, funcionar habitualment com a infraestructura verda. La xifra més recent de la Generalitat és d'uns 40 quilòmetres lineals, cinc més que en les estimacions inicials, després del procés de concertació amb els municipis sobre els terrenys que formarien part del projecte.

La zonificació presentada al gener de 2026 abasta 1.485 hectàrees en 18 sectors i incorpora més de 72 quilòmetres de recorreguts verds i fluvials. Estes magnituds descriuen l'àmbit de planificació, no una obra acabada.

Com es planteja el ramal del Poyo

El ramal principal tindria 27 quilòmetres. El traçat oficial parteix del límit occidental de l'àrea metropolitana, seguix la conca del Poyo cap a Torrent i Picanya i arriba a Paiporta. Des d'allí travessaria l'espai afectat per la dana de 2024 fins a Alfafar i l'extrem nord del Parc Natural de l'Albufera.

La proposta incorpora també un annex de menor longitud cap a Massanassa i Catarroja, a més de l'entorn del barranc de l'Horteta a Torrent. La sectorització anterior inclou, entre altres peces, Pla de Quart, Horteta, Torrent ciutat i est, Picanya, Cotelles, Paiporta nord, La Torre-Alfafar, el connector urbà de Sedaví i Alfafar-Albufera.

Estes peces permeten entendre l'abast metropolità, però el disseny concret de cada sector dependrà dels projectes que es redacten.

Com es planteja el ramal del Túria

El segon corredor prolongaria el Jardí del Túria des de València durant 13 quilòmetres fins a la Pinada de la Vallesa i la connexió amb el Parc Natural del Túria. La zonificació oficial situa peces a l'entorn del Parc de Capçalera i l'Assut del Repartiment i continua per l'eix de Quart de Poblet i Manises, amb sectors com Mas de Febo, el Pontó i els assuts.

Una de les actuacions anunciades és la regeneració ambiental del gran abocador que va cobrir part de l'antic llit entre el Parc de Capçalera i Quart de Poblet fa aproximadament mig segle. Com en el Poyo, la delimitació és una base de treball: les solucions definitives encara han de concretar-se.

Quines actuacions estan previstes

La documentació oficial agrupa les intervencions en diverses línies: zones de laminació i retenció temporal, restauració de barrancs i riberes, renaturalització d'espais degradats, compatibilitat amb usos agraris i forestals, itineraris per a vianants i bicicletes i nous espais lliures de caràcter metropolità.

També es preveu integrar els parcs en la planificació urbana i connectar espais verds ja existents. La Generalitat treballa en la zonificació amb la Universitat Politècnica de València i la Fundació CEAM, i manté coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Com poden ajudar davant d'una inundació

Segons la Generalitat, els corredors es dissenyaran per a afavorir la laminació: reservar espais on l'aigua puga estendre's i perdre velocitat de manera controlada abans d'arribar a zones urbanes. També es planteja recuperar vegetació, sòls permeables i continuïtats fluvials que contribuïsquen a la resiliència del territori.

Això no significa que eliminen el risc ni que substituïsquen les obres hidràuliques estructurals. La mateixa Administració autonòmica presenta els parcs com una actuació complementària a les intervencions en llits i barrancs que corresponen a l'Estat i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Quins acords hi ha amb els ajuntaments

La dada dels 40 quilòmetres deriva, segons la informació oficial, de la concertació amb els ajuntaments sobre els terrenys que podrien integrar-se en els dos corredors. Eixe treball ha permés ajustar la delimitació i ampliar la longitud estimada.

No s'ha publicat, tanmateix, un únic conveni d'execució que convertisca tot el sistema en una obra adjudicada. Les reunions municipals continuen servint per a adaptar usos, equipaments, dissenys i límits. Per això, la concertació territorial tancada fins ara no s'ha de confondre amb l'aprovació de tots els projectes constructius.

En quin punt administratiu està el projecte

La Generalitat va presentar al gener la zonificació en 18 sectors i va anunciar una combinació de projectes integrals per a les àrees més senzilles, dissenys bàsics per a les més complexes i assistència tècnica. La seua planificació inicial preveia licitacions durant 2026, però l'actualització de setembre no confirma encara l'adjudicació ni l'inici de les obres dels dos corredors.

La pròxima fita oficial concreta és la publicació, anunciada per a les setmanes següents, de les bases d'un concurs internacional amb jurat. Un jurat de dotze membres seleccionarà cinc equips finalistes i, després, una proposta guanyadora. El projecte final podrà incorporar aportacions dels cinc finalistes.

Què està decidit i què continua pendent

• Definit oficialment: dos ramals de 27 i 13 quilòmetres; un àmbit de 1.485 hectàrees; la divisió en 18 sectors; més de 72 quilòmetres d'itineraris previstos; i les funcions ambientals, hidràuliques, agràries i de mobilitat.
• En preparació: les bases del concurs internacional i la selecció de les propostes de disseny.
• Pendent de concretar: els projectes constructius de cada sector, el calendari d'obres, les adjudicacions, el pressupost detallat per fases i la data d'entrada en servei.

La informació més recent es pot consultar en la nota oficial de la Generalitat sobre els dos ramals.

Preguntes freqüents

Els parcs inundables del Poyo i del Túria ja estan construïts?

No. La Generalitat n'ha delimitat l'àmbit i prepara el concurs de disseny, però no ha confirmat que el conjunt de les obres haja començat.

Quina longitud tindrà cada ramal?

L'actualització oficial fixa aproximadament 27 quilòmetres per al Poyo i 13 per al Túria, 40 en total.

Un parc inundable evita qualsevol inundació?

No. Pot ajudar a laminar i retindre aigua i a reduir la vulnerabilitat, però no anul·la el risc i ha de complementar les obres hidràuliques estructurals.

Quan començaran les obres?

La documentació més recent no fixa una data d'inici general. La Generalitat ha anunciat com a següent pas les bases del concurs internacional de disseny.