Cronologia de la DANA a València del 29 d'octubre: Com va evolucionar la tempesta fins a la tragèdia
Una DANA amb conseqüències devastadores
La cronologia de la DANA a València que va afectar la província de València el passat 29 d'octubre va generar una situació de caos, inundacions i greus pèrdues humanes i materials. Tot i que la Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) havia emés avisos de forta pluja des de feia dies, les conseqüències de la tempesta van sorprendre a molts ciutadans i van posar en evidència la vulnerabilitat de les infraestructures i els sistemes d’alerta. Esta és la cronologia detallada dels fets, des dels primers avisos fins a l’impacte de la DANA en les localitats més afectades.
Els primers avisos de la DANA: Previsió d'una tempesta severa
Avisos meteorològics abans de la tempesta
Els primers pronòstics de l’AEMET es van fer el dimecres 23 d'octubre, amb un nivell d’incertesa elevat però indicant la probabilitat de fenòmens adversos a la Comunitat Valenciana. El dilluns 28, un dia abans de la tempesta, es van intensificar els avisos, destacant que l’àrea de València podria vore’s afectada de manera severa per pluges torrencials, especialment el dimarts 29.
Dimarts 29 d’octubre: La tempesta descarrega i es desborden els barrancs
Cronologia de la DANA a València i del desbordament dels barrancs
- 06:42 h: L’AEMET emet un avís taronja per pluges intenses en diverses comarques de València, que passa a roig a les 07:37 h en les zones interiors de la província.
- 09:48 h: Es declara el nivell roig en tot el litoral de València i, minuts després, Emergències de la Generalitat emet una alerta.
- 11:30 h: Comença el desbordament del barranc de Chiva, que confluix amb altres rambles en el barranc del Poyo, conegut també com a barranc de Torrent.
- 12:20 h: Es fa una alerta hidrològica per a tots els municipis del barranc del Poyo. Es recomana a la població mantindre's allunyada de l'aigua.
- 13:00 h: El president de la Generalitat, Carlos Mazón, afirma que la intensitat de la DANA disminuirà, però l'augment de les precipitacions cau sobre els municipis aigües avall.
- 18:30 h: El barranc del Poyo es desborda massivament, inundant localitats com Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Massanassa i Catarroja.
- 20:12 h: La Generalitat emet un missatge d'alerta per SMS, demanant que la població evite eixir de casa. Moltes persones ja es troben atrapades per l'aigua.
Mazón desapareix més de tres hores. Segons pareix, el President se n'anà a dinar amb la periodista Maribel Vilaplana a un restaurant ("El Ventorro") per a, suposadament, oferir-li la direcció d'À Punt (cosa que la periodista pareix que rebujà), encara que este càrrec ha de fer-se per concurs públic de mèrits amb un tribunal i no una assignació "a dit". No tenim constància real si va ser així o va ser una altra cosa. Esta absència i la seua arribada dos hores tard a la reunó del CECOPI, està provocant rius de crítiques per totes bandes. Mazón no ha donat detalls d'eixe "almuerzo de trabajo" i acusa al dens trànsit del seu retard a la reunió, quan diverses poblacions valencianes ja estaven inundades.
Toni Martínez, periodista de Torrent, explica com va viure el moment en què va rebre l'alerta: "Estava de camí amb un amic, però a les 20:12 ens va arribar el missatge d’emergència. Havíem vist vídeos de zones inundades i decidírem tornar en transport públic".
El retard en les alertes: Una resposta insuficient?
La DANA, tot i ser un fenomen habitualment controlat per les alertes meteorològiques, va generar múltiples interrogants sobre la resposta de les autoritats. Els avisos de l'AEMET indicaven una alta probabilitat de fortes precipitacions, però els avisos per risc de desbordament en els barrancs van tardar més a activar-se, la qual cosa va provocar una resposta insuficient per part de la població.
José Ángel Núñez, cap de Climatologia d'AEMET a la Comunitat Valenciana, reconeix: “No sé què ha pogut fallar, però és inacceptable que açò passe el 2024”.
Els efectes de la DANA en el context del canvi climàtic
Segons un estudi del World Weather Attribution (WWA), les pluges associades a este episodi han sigut un 12% més intenses i amb el doble de probabilitat a causa del canvi climàtic. Este fenomen fa que les DANA siguen més freqüents i destructives en un context de canvi global, per la qual cosa els experts destaquen la necessitat de preparar-se millor per a estos fenòmens en el futur.
La necessitat d'un sistema d'alerta primerenca eficaç
Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la reducció dels danys en desastres naturals pot arribar al 30% si es llança un avís amb antelació suficient. Però per a ser eficaç, el sistema d’alerta ha de basar-se en la previsió precisa i la comunicació adequada de l’alerta a la població. Tot i que l’AEMET havia alertat dels riscos de pluges fortes, la comunicació massiva d’alerta d’inundacions es va donar quan ja era massa tard.
La consellera valenciana de Justícia i responsable de les emergències, Salomé Pradas, a més, va afirmar, sense cap rubor, que un tècnic la va informar cap a les 20:00 que existia el sistema Es-Alert, un reconeixement sorprenent i segurament inacceptable per a qui té eixa alta responsabilitat (segurament serà cessada en la renovació anunciada pel govern valencià).
L'alerta va arribar als telèfons mòbils quan ja no era útil, ja que moltes zones estaven completament inundades. L'alerta arribà als smartphones quan ja no fea falta, per tindre l'aigua "fins al coll" en moltes zones.
Un altre factor rellevant és la situació de sequera i acumulació de restes al llarg del barranc, que va contribuir a la ràpida pujada del nivell d’aigua i a la presència de sediments. “Les autoritats han de conscienciar més sobre els riscos d'inundació aigües avall i informar de les conseqüències de manera clara i a temps”, conclou Martínez.
Reflexió final: Com evitar noves catàstrofes?
La tragèdia de la DANA a València destaca la importància d’una resposta àgil i efectiva enfront dels fenòmens meteorològics extrems. Davant l’augment d’episodis climàtics adversos, cal implementar millores en la planificació urbana i els protocols d’emergència, així com una major inversió en sistemes d’alerta primerenca.
