Exaltació de la Fallera Major de València 2026: així va ser l’acte de Carmen Prades i la seua Cort d’Honor

La imposició de la banda, una obertura artística creada per a l’ocasió i el castell final van dibuixar una exaltació en què els detalls (protocol, música i paraula) expliquen com comença de veritat l’exercici faller: així va ser l’exaltació de la Carmen Prades Gil com a Fallera Major de València 2026, junt a la seua Cort d’Honor.

Exaltació de la Fallera Major de València 2026: una nit d’inici oficial

L’exaltació de la Fallera Major de València 2026 es va celebrar a la Sala Iturbi del Palau de la Música, amb una posada en escena que va combinar l’obertura artística, la imposició de bandes i els trams tradicionals del protocol faller. L’acte va reunir representants institucionals, del món faller i d’entitats socials, i va culminar amb el castell final de focs.

L’obertura artística “Carmen”, creada per a l’acte

L’inici de la gala va arribar amb una obertura artística titulada Carmen, creada especialment per a l’ocasió pel ballarí valencià Ismael Turel Yagüe junt a la Banda Simfònica Municipal de València. La direcció musical va recaure en el mestre Miguel Vidagany.

La proposta va retre homenatge al valencià Francisco Miralles, amb participació de la ballarina Ainhoa Segrera (Balletto di Roma) i del ballarí valencià Adrián Román, en una posada en escena amb treball de vestuari, caracterització i il·luminació de professionals valencians.

La imposició de la banda a Carmen Prades Gil

Un dels punts centrals de la nit va ser l’entrada de Carmen Prades Gil al passadís de la Sala Iturbi, fins arribar a l’escenari, on l’esperaven el president de Junta Central Fallera, Santiago Ballester, i la seua Cort d’Honor.

La banda i la joia li van ser imposades per l’alcaldessa de València, María José Catalá. En el mateix tram, el seu germà, Carlos Prades Gil, va ser l’encarregat de traure la banda abans de la imposició.

La Cort d’Honor 2026 rep les bandes i la joia

Abans de completar l’escenari amb la Fallera Major, la Cort d’Honor va rebre les seues bandes en un recorregut pels passadissos de la Sala Iturbi. La música va arribar amb la Suite Cort d’Honor interpretada per la Banda Simfònica Municipal de València, i els noms van ser proclamats per la veu de Sergi Olcina.

La imposició de la banda i la joia a les dotze components la va realitzar el president de Junta Central Fallera, Santiago Ballester.

Les 12 components de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València 2026

• Mar Vivanco
• Marta Salvador
• Marta Capella
• Zoe Molino
• Virginia Pulido
• Laura Llobell
• Anabel Calero
• Daniela Roig
• Ani Torregrosa
• Paula Marí
• Paula Castell
• Vega Archer

L’ofrena de canastelles: el protocol i el gest col·lectiu

Després de la imposició de la banda a la Fallera Major, l’acte va continuar amb la tradicional desfilada de canastelles de flors al Palau de la Música. És un tram simbòlic que visibilitza el reconeixement a la Fallera Major i a la seua Cort d’Honor.

Seguint l’ordre protocol·lari, l’ofrena va incloure, entre altres, representació de la Generalitat Valenciana, la Delegació del Govern, Les Corts Valencianes, la Diputació, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, així com entitats culturals i gremis vinculats a la festa. També hi van participar clubs i entitats esportives com el València CF, el Levante UD i el València Basket, a més d’À Punt Radiotelevisió Valenciana.

El discurs de Boro Peiró: memòria, agraïment i “els nostres”

En el tram de paraula de la nit, el mantenidor Boro Peiró va obrir el seu discurs adreçant-se directament a la Fallera Major i verbalitzant el que significava per a ell estar en eixe escenari: “I després de dir açò, jo podria haver acabat ja… perquè és una cosa que he somiat tantes voltes”.

Des d’eixe punt, el fil conductor va ser l’agraïment i la memòria de les persones que, segons va explicar, fan possible que la festa es transmeta i arrele. Ho va resumir amb una idea central: “l’única realitat per la qual estem ací és perquè algú, en el seu dia, va fer que volguérem i respectàrem esta festa.” I va reforçar eixa mirada cap arrere recordant que “Tots tenim algú que ens agarrà de la mà un dia i ens porta a l’inici d’esta festa”.

En eixe recorregut personal, Peiró va situar els referents que, en el cas de Carmen, la vinculen a les Falles, i també els seus propis. Va descriure la nit com un espai simbòlic on caben els records i les absències, i va introduir una imatge molt concreta: “esta nit la màgia fa que estiguen ací… perquè el Palau té una fila reservada per a ells.” I, encara més, va precisar com s’imagina eixa presència: “Sí, una que no podem vore… però sí sentir.”

El discurs també va voler donar veu al col·lectiu faller, plantejant el mantenidor com un altaveu de la festa: “Hui parle jo…però et parlen totes i tots ells… hui te parlaré com a faller per això hui, et parlen les Falles.” Des d’ahí, va anar construint un retrat de la Fallera Major des de l’experiència i la proximitat, en un fragment que va condensar en una frase: “Perquè Carmen és fallera.”

Entre els passatges més comentats, va incloure una anècdota familiar dita amb literalitat i efecte d’escena, quan va recordar una resposta curta que, segons va contar, va marcar un punt d’inflexió: “Ni de conya”.

Com a tancament d’este bloc del parlament, Peiró va tornar a la idea de viure estos moments acompanyats i de posar el focus en qui tens al costat, més enllà dels símbols. Ho va formular així: “El que queda és a qui tenies al costat.”

El castell final de Pirotecnia Alto Palancia

El tancament de l’exaltació va arribar amb el tradicional castell de focs als voltants del Palau de la Música. El tret va anar a càrrec de Pirotecnia Alto Palancia, amb un espectacle titulat Xiqueta Meua, amb 97 quilos de pólvora i una duració aproximada de huit minuts, dissenyat per a este acte.

FAQs sobre l’exaltació de la Fallera Major de València 2026

Enllaç útil: si vols vore la programació i informació del recinte, pots consultar la web oficial del Palau de la Música de València.

Fotografías: Fotofilmax (JCF)