El Palau de Dos Aigües recupera la seua història durant la Guerra Civil amb «Palau en guerra»

El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí» reconstruïx en l’exposició «Palau en guerra» què va passar al Palau de Dos Aigües entre 1936 i 1939. Documents, inventaris, fotografies i peces de les col·leccions permeten seguir la confiscació de l’edifici, la seua utilització com a seu del Consell d’Estat, els efectes dels bombardejos sobre València i les mesures adoptades per protegir el patrimoni.

La mostra, oberta des de l’1 d’octubre a la Sala del Betlem del museu, coincidix amb el 90é aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola. El projecte està comissariat per Jaume Coll Conesa i María José Badenas Población i posa el focus en un episodi poc conegut d’un dels edificis més recognoscibles del centre de València.

Índex / Índice
  1. De residència aristocràtica a seu del Consell d’Estat
  2. Bombardejos, Norman Bethune i André Malraux davant del Palau
  3. Com visitar «Palau en guerra»
  4. Preguntes freqüents sobre «Palau en guerra»

De residència aristocràtica a seu del Consell d’Estat

El 30 de juliol de 1936, pocs dies després de l’inici de la guerra, l’Ajuntament de València va confiscar el Palau. Aquella decisió va canviar temporalment l’ús de l’edifici i, al mateix temps, va permetre mantindre sota control públic tant l’immoble com els béns que conservava.

Quan València es va convertir en capital de la República el novembre de 1936, el Palau va adquirir una funció administrativa. El 17 de novembre va acollir una sessió del Consell d’Estat presidida per Pere Coromines i Montanya. Durant aquells mesos també es va reprendre un projecte plantejat ja en 1931: convertir l’edifici en Museu Municipal d’Arts Decoratives.

Els inventaris elaborats en 1936 i 1939 són una de les peces documentals que permeten entendre el procés de salvaguarda. Segons el dossier del museu, eixos registres descriuen els béns que van romandre al Palau durant la contesa i fins i tot identifiquen peces que no havien quedat anotades inicialment.

Bombardejos, Norman Bethune i André Malraux davant del Palau

«Palau en guerra» mostra també les marques que els bombardejos sobre València deixaren en l’edifici. Entre el material exposat hi ha imatges dels impactes del bombardeig del 26 de gener de 1938, que documenten de manera directa el risc que la guerra va representar per al patrimoni de la ciutat.

El Palau de Dos Aigües apareix igualment en fotografies vinculades a figures internacionals que passaren per la València en guerra. Una d’elles mostra el metge canadenc Norman Bethune amb el seu equip i una ambulància de la Unitat Canadenca de Transfusions davant de l’edifici. Una altra retrata l’escriptor francés André Malraux davant de la portada durant el II Congrés Internacional per a la Defensa de la Cultura de 1937.

La mostra utilitza estos testimonis per explicar com un mateix edifici va ser alhora residència històrica, espai administratiu, escenari de la vida política i objecte de protecció patrimonial en un context de guerra. El museu planteja el cas com una reflexió sobre la conservació del patrimoni cultural en els conflictes bèl·lics.

Com visitar «Palau en guerra»

L’exposició es pot visitar al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí», al carrer del Poeta Querol, 2, a València. La web oficial del museu manté «Palacio en guerra» entre les exposicions temporals actives i indica que està disponible a partir de l’1 d’octubre.

El museu obri de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores, i diumenges i festius de 10.00 a 14.00. La informació oficial de visita assenyala un preu general de 3 euros i entrada gratuïta els dissabtes a partir de les 16.00 i els diumenges.

Preguntes freqüents sobre «Palau en guerra»

Què explica l’exposició «Palau en guerra»?

Reconstruïx la història del Palau de Dos Aigües entre 1936 i 1939: la confiscació, els usos administratius, la protecció dels seus béns i els efectes dels bombardejos sobre l’edifici.

On es pot visitar?

A la Sala del Betlem del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí», al carrer del Poeta Querol, 2, de València.

Quina relació va tindre el Palau amb el Consell d’Estat?

El 17 de novembre de 1936, quan València era capital de la República, el Palau va acollir una sessió del Consell d’Estat presidida per Pere Coromines i Montanya.

Quines fotografies històriques destaca la mostra?

Entre altres materials, inclou imatges dels danys dels bombardejos i fotografies de Norman Bethune i André Malraux vinculades al Palau de Dos Aigües.

Relacionades / Relacionadas

Go up