El sarcòfag de Blasco Ibáñez descansa al Cementeri General
Com estava previst, este divendres ha arribat al Cementeri General de València el sarcòfag de l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez. Prèviament s’ha adequat una sala a l’entrada principal d’este cementeri i fet un pedestal de marbre sobre el qual descansa esta obra de Marià Benlliure.
A esta inauguració de l’espai, on des d’este divendres descansa este sarcòfag, han assistit l’alcalde de València, Joan Ribó; els regidors de Patrimoni Històric i Recursos Culturals, Glòria Tello; i de Cementeris, Alejandro Ramon. També hi han estat la besneta de Mariano Benlliure, Lucrecia Enseñat; el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel; i el director de la Casa-Museu Blasco Ibáñez, entre d’altres persones.
Sobre este sarcòfag, que arriba a este Cementeri General 88 anys després, l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, ha dit que “el sarcòfag de Blasco Ibáñez està finalment al lloc per al qual va ser concebut. No en el jardí dissenyat per Goerlich, perquè este ja no existeix, però sí en un espai de gran rellevància, el vestíbul del Cementeri General”.
La ciutat va homenatjar Blasco Ibáñez quan va morir (a Menton, França, el 28 de gener de 1928), omplint els carrers de la ciutat quan arribà a terres valencianes el 1933. Ara Ribó considera que és “un honor per a la ciutat mostrar en este espai el sarcòfag de qui fou un dels més grans escriptors valencians i, sens dubte, qui va dur el nom de València més lluny, arreu del món. Un motiu més per a visitar el Cementeri General i descobrir l’enorme patrimoni artístic que custodia, al qual s’ha vingut a unir, de bell nou, una peça de gran vàlua”.
L’alcalde reivindica la figura de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez
L’alcalde de la ciutat ha reivindicat la figura de l’escriptor valencià, així com també la seua influència en la pròpia ciutat. Així, va dir, que “quan va arribar el cadàver de Blasco a València, estava rebent-lo el president de la República, que no és qualsevol cosa, i hi va haver una concentració de 300.000 persones en una ciutat com la València d’aleshores. Poques vegades s’ha aconseguit això, si és que ha passat alguna vegada. Açò és un indicador de la gran personalitat que tenia”.
Llegir les obres de Blasco Ibáñez
Ribó també ha instat, en este Dia del Llibre, ha llegir l’obra de Blasco Ibáñez. Així, ha dit que este acte és “un xicotet gest per a tornar les coses on havien d’estar fa molt de temps i per palesar la importància del novel·lista, que va estar molt tapada, molt dissimulada, i amagada en temps de la dictadura franquista i també després, perquè les seues idees de republicanisme i la visió laica contrariaven el franquisme”.
L’alcalde va explicar que “Hem volgut instal·lar el cenotafi el 23 d’abril, el dia del llibre i de Sant Jordi. Podríem haver-ho fet també el 14 d’abril però jo crec que Blasco estaria meravellosament representat en un dia com hui”.
Blasco, València i la República
Ribó també ha volgut aprofitar per a fer menció al caràcter republicà de Blasco Ibáñez. En este sentit ha recordat que “ara fa un segle, l’Ajuntament de València acostumava a tindre sempre una majoria republicana, era l’única capital d’Espanya que la tenia, i conseqüentment sempre estava en permanent conflicte amb la monarquia”.
