La Normativa Lingüística de l'AVL: Comunicat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en Resposta a les Declaracions del Conseller d'Educació

25/08/2023

Normativa lingüística de l'AVL, José Antonio Rovira, Normativa lingüística de la AVL
Índex / Índice
  1. La normativa lingüística de l'AVL
  2. L'autoritat de l'AVL i l'Estatut d'Autonomia
  3. L'AVL com a Institut Normatiu
  4. La Unicitat de la Normativa Lingüística
  5. Competències de l'AVL
  6. El Valor del Consens i Diàleg
  7. El Futur de la Llengua Valenciana
  8. Comunicat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

La normativa lingüística de l'AVL

En una qüestió que afecta profundament la identitat i cultura del poble valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emès un comunicat que esdevé crucial. Davant de les recents declaracions del Conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, s'obre una discussió de vital importància. Anem a explorar les raons darrere d'esta resposta i a entendre com este comunicat aborda el qüestionament sobre l’autoritat lingüística.

L'autoritat de l'AVL i l'Estatut d'Autonomia

Segons l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua exercix la funció normativa de l'idioma valencià. L'atac a esta autoritat podria tindre repercussions profundes en la societat i en la normalització de la nostra llengua, indiquen desde l'Acadèmia. Este Estatut establix que la normativa lingüística de l'AVL és d'aplicació obligatòria a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, una norma fonamental que no pot ser posada en dubte.

En este sentit, l'AVL afirma que "Qüestionar l’obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana".

L'AVL com a Institut Normatiu

La Llei de Creació de l’AVL reforça encara més esta autoritat, imposant que les decisions de l'Acadèmia siguen observades per diverses institucions i sectors. Esta normativa no només és vinculant per a la Generalitat, sinó també per als poders públics, l'educació i els mitjans de comunicació. Les paraules de l'Acadèmia reverberen en tots els àmbits de la vida valenciana.

La Unicitat de la Normativa Lingüística

Respecte les paraules del Conseller d'Educació (en castellà) de que poden cohexistir més d'una normativa, l'AVL afirma que qüestionar la singularitat de la normativa lingüística és no solament improcedent, sinó també potencialment perillós. Amb les noves tecnologies, la llengua necessita una estandardització consensuada. Este consens, afirmen, és fonamentat en la tasca conjunta de la societat valenciana i té arrels profundes en la tradició ortogràfica, com les Normes de Castelló de 1932.

Les declaracions del Conseller venen per defendre un tuit de la Conselleria d'Agricultura (que dirigix VOX) que no seguia la normativa de l'AVL sino les conegudes com de "El Puig", la imatge del qual reproduïm al final d'este article.

Competències de l'AVL

L'AVL no només determina la normativa oficial del valencià, sinó que també establix les formes correctes de toponímia i l'onomàstica oficial. A més, té l'obligació de vetlar per l'ús normal del valencià i defensar-ne la denominació i entitat. Les seues funcions no es limiten només a la normativa, sinó que abasten molts altres àmbits clau de la cultura i identitat valenciana.

El Valor del Consens i Diàleg

La creació de l'AVL va estar marcada per un esperit de diàleg i consens, reflectit en la mateixa Llei de Creació i testimoniada pel Consell Valencià de Cultura, indica l'Acadèmia. Esta història de col·laboració és fonamental per entendre el paper i la importància de l'Acadèmia en la societat actual.

El Futur de la Llengua Valenciana

En última instància, recorda l'AVL, la nostra llengua necessita cohesió i dignificació. Fragmentar o diversificar la normativa lingüística només allunyarà la visió de futur que anhelem, indiquen. Com a valencians, és nostre deure assegurar un futur en què la nostra llengua siga un símbol de cohesió i identitat.

El Compromís Amb la Llengua Valenciana

El comunicat emès per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en resposta a les declaracions del Conseller d'Educació no només defensa la seua autoritat, sinó que també afirma la importància d'una normativa lingüística unificada per al poble valencià. Esta resposta vol recordar-nos la riquesa i complexitat de la nostra llengua així com la seua rellevància en la nostra cultura i societat.

Comunicat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

València, 25 d'agost del 2023.

Davant de les darreres declaracions en els mitjans de comunicació del Conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana en què posa en qüestió l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en exercici de les competències atribuïdes en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’AVL, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa constar que:
 
1) L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix que «l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià» (art. 6.8). Qualsevol intent d’apartar-se del que prescriu l’Estatut comportaria una irresponsabilitat i un gran perjuí per a la societat valenciana i per a la normalització de la llengua pròpia.
2) El mateix Estatut d’Autonomia afirma que «la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana» (art. 41). Qüestionar l’obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3) La Llei de Creació de l’AVL precisa encara més el que disposa l’Estatut d’Autonomia pel que fa a l’obligatorietat dels pronunciaments de la institució: «Les decisions de l’AVL en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic» (art. 5).
4) El fet de projectar la idea que pot haver-hi més d’una normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern. A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits d’ús de la llengua, que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d’usuaris, per la majoria de la societat valenciana i que compta amb una llarga tradició ortogràfica (Normes de Castelló de 1932).
5) Entre les competències de l‘AVL que establix la Llei de Creació de la institució, a més de determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes, també s’inclou, entre altres, la de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana; emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l’onomàstica oficial valenciana, i, finalment, vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat.
6) El fet de posar en dubte la mateixa AVL i la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s’ha demostrat socialment estèril i artificial, incidix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble. El diàleg i el consens van presidir la creació de l’Acadèmia, com ho testimonia el preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL que reproduïx el dictamen del Consell Valencià de Cultura. També el diàleg i el consens són els instruments que empra l’AVL en la seua actuació quotidiana com s’ha demostrat al llarg dels anys.
7) El valencià, la nostra llengua, la pròpia i històrica dels valencians, necessita que s’use en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifique. Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística està fora del sentit comú, fora d’una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants.

 

Go up