La normativa lingüística de la AVL

En una cuestión que afecta profundamente la identidad y cultura del pueblo valenciano, la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emitido un comunicado que se vuelve crucial. Ante las recientes declaraciones del Conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, se abre una discusión de vital importancia. Vamos a explorar las razones detrás de esta respuesta y entender cómo este comunicado aborda el cuestionamiento sobre la autoridad lingüística.

La autoridad de la AVL y el Estatuto de Autonomía

Según el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, la Acadèmia Valenciana de la Llengua ejerce la función normativa del idioma valenciano. El ataque a esta autoridad podría tener repercusiones profundas en la sociedad y en la normalización de nuestra lengua, señala la Acadèmia. Este Estatuto establece que la normativa lingüística de la AVL es de aplicación obligatoria a las administraciones públicas de la Comunidad Valenciana, una norma fundamental que no puede ser puesta en duda.

En este sentido, la AVL afirma que «Cuestionar la obligatoriedad de los pronunciamientos de nuestra institución es cuestionar la norma institucional básica de los valencianos: el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana».

La AVL como Instituto Normativo

La Ley de Creación de la AVL refuerza aún más esta autoridad, imponiendo que las decisiones de la Acadèmia sean observadas por diversas instituciones y sectores. Esta normativa no solo es vinculante para la Generalitat, sino también para los poderes públicos, la educación y los medios de comunicación. Las palabras de la Acadèmia repercuten en todos los ámbitos de la vida valenciana.

La Unicidad de la Normativa Lingüística

Respecto a las palabras del Conseller d’Educació de que pueden coexistir más de una normativa, la AVL afirma que cuestionar la singularidad de la normativa lingüística es no solo improcedente, sino también potencialmente peligroso. Con las nuevas tecnologías, la lengua necesita una estandarización consensuada. Este consenso, afirman, se basa en la tarea conjunta de la sociedad valenciana y tiene raíces profundas en la tradición ortográfica, como las Normas de Castelló de 1932.

Las declaraciones del Conseller vienen a defender un tuit de la Conselleria d’Agricultura (dirigida por VOX) que no seguía la normativa lingüística de la AVL sino las conocidas como «El Puig», cuya imagen reproducimos al final de este artículo.

Competencias de la AVL

La AVL no solo determina la normativa oficial del valenciano, sino que también establece las formas correctas de toponimia y onomástica oficial. Además, tiene la obligación de velar por el uso normal del valenciano y defender su denominación y entidad. Sus funciones no se limitan solo a la normativa, sino que abarcan muchos otros ámbitos clave de la cultura e identidad valenciana.

El Valor del Consenso y Diálogo

La creación de la AVL estuvo marcada por un espíritu de diálogo y consenso, reflejado en la misma Ley de Creación y testimonial por el Consell Valencià de Cultura, indica la Acadèmia. Esta historia de colaboración es fundamental para entender el papel y la importancia de la Acadèmia en la sociedad actual.

El Futuro de la Lengua Valenciana

En última instancia, recuerda la AVL, nuestra lengua necesita cohesión y dignificación. Fragmentar o diversificar la normativa lingüística solo alejará la visión de futuro que anhelamos, indican. Como valencianos, es nuestro deber asegurar un futuro en el que nuestra lengua sea un símbolo de cohesión e identidad.

El Compromiso Con la Lengua Valenciana

El comunicado emitido por la Acadèmia Valenciana de la Llengua en respuesta a las declaraciones del Conseller d’Educació no solo defiende su autoridad, sino que también afirma la importancia de una normativa lingüística unificada para el pueblo valenciano. Esta respuesta nos recuerda la riqueza y complejidad de nuestra lengua y su relevancia en nuestra cultura y sociedad.

Comunicado de la Acadèmia Valenciana de la Llengua

València, 25 d’agost del 2023.

Davant de les darreres declaracions en els mitjans de comunicació del Conseller d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana en què posa en qüestió l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en exercici de les competències atribuïdes en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’AVL, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa constar que:
 
1) L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix que «l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià» (art. 6.8). Qualsevol intent d’apartar-se del que prescriu l’Estatut comportaria una irresponsabilitat i un gran perjuí per a la societat valenciana i per a la normalització de la llengua pròpia.
2) El mateix Estatut d’Autonomia afirma que «la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és d’aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana» (art. 41). Qüestionar l’obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3) La Llei de Creació de l’AVL precisa encara més el que disposa l’Estatut d’Autonomia pel que fa a l’obligatorietat dels pronunciaments de la institució: «Les decisions de l’AVL en l’exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d’Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic» (art. 5).
4) El fet de projectar la idea que pot haver-hi més d’una normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern. A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits d’ús de la llengua, que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d’usuaris, per la majoria de la societat valenciana i que compta amb una llarga tradició ortogràfica (Normes de Castelló de 1932).
5) Entre les competències de l‘AVL que establix la Llei de Creació de la institució, a més de determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes, també s’inclou, entre altres, la de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana; emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l’onomàstica oficial valenciana, i, finalment, vetlar per l’ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat.
6) El fet de posar en dubte la mateixa AVL i la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s’ha demostrat socialment estèril i artificial, incidix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble. El diàleg i el consens van presidir la creació de l’Acadèmia, com ho testimonia el preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL que reproduïx el dictamen del Consell Valencià de Cultura. També el diàleg i el consens són els instruments que empra l’AVL en la seua actuació quotidiana com s’ha demostrat al llarg dels anys.
7) El valencià, la nostra llengua, la pròpia i històrica dels valencians, necessita que s’use en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifique. Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística està fora del sentit comú, fora d’una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants.