La Marjal dels Moros mesurarà si la gestió del sòl reduïx les emissions

Què s’està provant a la Marjal dels Moros

La intervenció vol determinar si retirar part de la matèria orgànica acumulada i segar vegetació pot millorar el balanç climàtic de l’aiguamoll. A diferència d’una campanya ordinària de manteniment, esta vegada l’actuació incorpora un seguiment científic dissenyat per comparar el comportament del sistema abans i després dels treballs.

La primera actuació ja executada és la retirada de la capa superficial del sòl en una hectàrea. En els pròxims mesos està prevista la sega d’altres deu hectàrees de vegetació. Els treballs s’han programat en el període sec i amb un nivell d’aigua baix per reduir l’afecció sobre la fauna aquàtica.

El projecte té una duració de tres anys i està impulsat per Fundación Global Nature amb DIMFE, la Donors’ Initiative for Mediterranean Freshwater Ecosystems. La Marjal dels Moros funciona així com un laboratori a escala real per estudiar una qüestió decisiva: com pot la gestió d’un aiguamoll modificar els seus intercanvis de carboni amb l’atmosfera.

Per què un aiguamoll pot absorbir carboni i també emetre metà

Els aiguamolls acumulen carboni en la vegetació i, sobretot, en els seus sòls i sediments. Quan el sistema manté un bon estat ecològic, una part d’eixe carboni pot quedar emmagatzemada durant llargs períodes. No obstant això, el balanç no depén només del CO₂ que capta la vegetació.

En sòls saturats d’aigua i amb poc oxigen, la descomposició de la matèria orgànica pot generar metà. Este gas roman menys temps en l’atmosfera que el CO₂, però té un potencial d’escalfament molt superior. Per això, un aiguamoll pot continuar acumulant carboni i, al mateix temps, presentar emissions de metà capaces d’empitjorar el balanç total expressat en CO₂ equivalent.

La gestió de l’aigua, la vegetació i el sòl influïx en estos processos. Retirar acumulacions excessives o modificar la cobertura vegetal pot reduir determinades emissions, però l’efecte no és idèntic en tots els aiguamolls ni es pot donar per fet sense mesurar-lo.

Què mesurarà la Universitat de València

Un equip de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València va prendre mostres abans de l’inici dels treballs. Els investigadors repetiran els mesuraments en els mateixos punts per comparar els fluxos de gasos i calcular el balanç de carboni entre l’aiguamoll i l’atmosfera.

Esta comparació és necessària perquè les emissions poden variar segons l’època de l’any, el nivell d’aigua, la temperatura, la vegetació i fins i tot entre punts separats per pocs metres. Les dades posteriors permetran comprovar si els canvis observats es corresponen amb la intervenció i quina magnitud tenen.

Les 30 tones són una estimació que encara s’ha de validar

Fundación Global Nature situa l’estimació inicial en unes 30 tones de CO₂ equivalent evitades durant el primer any en l’hectàrea intervinguda. Esta xifra no és un resultat mesurat de la nova actuació ni permet afirmar encara que eixa reducció s’haja aconseguit.

El valor funciona com una previsió basada en metodologies i experiències prèvies. Seran els mesuraments de camp, comparats amb la situació anterior, els que determinaran l’efecte real a la Marjal dels Moros.

Quina relació té amb LIFE Wetlands4Climate

El disseny del seguiment es recolza en la metodologia desenvolupada pel projecte europeu LIFE Wetlands4Climate. Entre 2020 i 2024, esta iniciativa va estudiar deu aiguamolls pilot i va assajar actuacions sobre vegetació, aigua i sòls per quantificar els fluxos de gasos d’efecte hivernacle i la capacitat d’emmagatzemar carboni.

La base científica combina mesuraments dels intercanvis entre l’ecosistema i l’atmosfera amb indicadors ecològics. L’objectiu no és maximitzar una reducció de gasos aïllada de la resta, sinó identificar formes de gestió que milloren el balanç climàtic sense deteriorar la biodiversitat ni el funcionament de l’aiguamoll.

LIFE Wetlands4Climate va rebre en 2026 el LIFE Award d’Acció Climàtica de la Unió Europea. El reconeixement avala el treball general del projecte, però no substituïx la validació específica de la intervenció que ara es mesura a Sagunt.

Beneficis per a l’hàbitat i les aus aquàtiques

La retirada de material acumulat pot augmentar la superfície d’aigua lliure i crear un mosaic més divers entre zones obertes i vegetades. Eixa heterogeneïtat pot afavorir determinades aus aquàtiques i ajudar a mantindre les llacunes costaneres, un hàbitat prioritari a escala europea.

Estos beneficis complementaris també s’han d’avaluar amb criteris de conservació. Una actuació útil en una zona o en una fase del cicle de l’aiguamoll pot no ser adequada en una altra. Per això els treballs s’han concentrat en el període de menor nivell d’aigua i el seguiment integra tant el component climàtic com l’ecològic.

Pot convertir-se en un projecte de compensació de carboni?

La metodologia de LIFE Wetlands4Climate aspira a facilitar una quantificació verificable de les reduccions obtingudes amb la gestió dels aiguamolls. Fundación Global Nature treballa perquè este sistema reba el reconeixement oficial corresponent en coordinació amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Si les reduccions es mesuren, es verifiquen i la metodologia obté l’acreditació necessària, en el futur podrien encaixar en mecanismes voluntaris de compensació de petjada de carboni. Ara per ara, però, no es pot presentar l’actuació de la Marjal dels Moros com un crèdit de carboni acreditat ni com una reducció ja certificada.

El valor immediat de l’assaig és un altre: obtindre dades locals per saber quines pràctiques ajuden realment a conservar els aiguamolls valencians i, alhora, milloren el seu balanç climàtic.

Preguntes freqüents sobre la prova de la Marjal dels Moros