La Col·lecció de l’IVAM reunix més de 500 obres en una exposició permanent

La Col·lecció de l’IVAM recupera un espai permanent després de més de vint anys

L’Institut Valencià d’Art Modern ha presentat La Col·lecció de l’IVAM fins hui, una exposició permanent que recupera per al públic una lectura àmplia dels fons del museu. La proposta reunix més de 500 peces de 266 artistes i planteja una mirada històrica sobre les principals corrents artístiques dels segles XX i XXI.

Segons la informació facilitada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, el projecte arriba després de més d’un any de treball del museu i del seu equip curatorial. La secretaria autonòmica de Cultura, Marta Alonso, va destacar en la presentació que la col·lecció torna a mostrar-se de manera permanent després de més de dos dècades.

El recorregut, comissariat per Blanca de la Torre, Marta Arroyo, Ramon Escrivà, Mª Jesús Folch, Yolanda Franco, Teresa Millet, Sandra Moros i Josep Salvador, s’instal·la en la planta 2 del Centre Julio González, a les galeries G4 i G5. La informació pràctica i la fitxa de la mostra es poden consultar en la pàgina oficial de l’exposició de l’IVAM.

Un recorregut cronològic per més d’un segle d’art

La proposta arranca amb les avantguardes històriques de principi del segle XX i arriba fins a les obres creades a partir de l’any 2000. En eixe trajecte, l’IVAM situa peces vinculades al futurisme, el cubisme, el dadaisme, el surrealisme, el constructivisme, l’informalisme, l’art pop, el minimalisme, l’art conceptual, la fotografia, el vídeo, la instal·lació i altres llenguatges contemporanis.

La primera sala se centra en els moviments que van transformar el llenguatge artístic entre 1905 i 1930, amb especial atenció a la figura de Julio González i a la renovació de l’escultura moderna. La segona sala mostra el fons d’art soviètic del museu, amb cartells, disseny gràfic i fotomuntatges, en diàleg amb la Bauhaus i el moviment De Stijl.

El relat continua amb la dècada de 1930, marcada per l’art com a instrument de compromís polític i propaganda, i amb les conseqüències de la Segona Guerra Mundial en l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte. La mostra també dedica espai a l’informalisme espanyol, a l’art normatiu, a l’art geomètric i a la fotografia documental i humanista, amb presència del fotògraf valencià Gabriel Cualladó.

A partir de les sales centrades en les dècades de 1950, 1960 i 1970, el visitant troba el naixement de l’art pop, el pas del minimalisme a l’art conceptual, la performance, l’art corporal, el vídeo i la fotografia com a mitjans autònoms. Les dècades de 1980 i 1990 introduïxen noves reflexions sobre la identitat, la memòria, el cos i la globalització.

Quatre itineraris per a llegir la col·lecció des d’altres perspectives

La Col·lecció de l’IVAM no es presenta només com una seqüència històrica. El museu planteja un model híbrid que combina el recorregut cronològic amb quatre itineraris temàtics: cromatismes, ecologies, identitats i conflictes. Segons explica l’equip curatorial, l’objectiu és generar relats múltiples i obrir espais de diàleg entre la Història i altres microhistòries presents en la col·lecció.

L’eix dedicat als conflictes analitza com l’art ha servit per a denunciar la violència, construir memòria i qüestionar relats oficials. El recorregut sobre ecologies aborda la relació entre l’ésser humà i la natura, així com les conseqüències de la crisi ambiental i l’explotació del territori.

El bloc de cromatismes estudia el color com a element autònom, capaç de generar estructures visuals i experiències perceptives. L’itinerari d’identitats revisa la col·lecció des d’una perspectiva de gènere i atén les formes en què l’art ha qüestionat les nocions d’identitat, representació i poder.

Obres emblemàtiques i una museografia reutilitzable

Entre les peces exposades apareixen obres de Sonia Delaunay, Alexander Calder, Equipo Crónica, Jean Dubuffet, Cindy Sherman o artistes vinculats a la vanguardia soviètica. El recorregut també incorpora llibres, dibuixos, fotomuntatges, publicacions, obra gràfica i maquetes, materials que permeten ampliar la lectura del patrimoni del museu més enllà de la pintura i l’escultura.

El disseny museogràfic ha sigut realitzat per l’estudi Smart & Green Design, especialitzat en museografia sostenible. La proposta incorpora estructures inspirades en els peines d’emmagatzematge dels museus, amb un sistema modular que, segons el museu, podrà modificar-se i reutilitzar-se.

El IVAM també ha recuperat el logotip dissenyat per Andreu Alfaro i l’ha vinculat als colors dels diferents itineraris de la mostra. A més, l’exposició s’expandix fora de les sales amb obres de Natividad Navalón i Tom Otterness en els vestíbuls, així com tres escultures de Miquel Navarro situades en l’explanada.

Artistes valencians i vocació internacional

La selecció inclou artistes valencians, espanyols i internacionals. Segons les dades facilitades en la presentació, el 35 % dels 266 artistes exposats són espanyols i hi ha 39 artistes valencians i valencianes representats en la mostra. Per a la Conselleria, eixa presència reforça el paper del museu com a espai de cultura valenciana amb projecció internacional.

La nova exposició permanent convertix la col·lecció en un relat obert, amb una mirada que assumix tant les seues fortaleses com els buits que poden existir en qualsevol fons artístic construït al llarg del temps. El resultat és una proposta pensada per a tornar a la col·lecció, rellegir-la i relacionar-la amb preguntes actuals sobre memòria, identitat, conflicte i medi ambient.

Galeria de fotos