La directora Banu Sivaci va brillar en la gala de cloenda de la 33ª Mostra de València
Este passat divendres va tindre lloc la Gala de Cloenda de la 33ª Mostra de València, un festival que ha tornat per a quedar-se. Una cita cinematogràfica que vol ser referent del sector.
La Sala Rodrigo del Palau de la Música va acollir esta gala en la qual es van entregar els premis de la Secció Oficial. També es van entregar el premi À Punt i la segona Palmera d’Honor.
Els mateixos presentadors que en la Gala Inaugural, María Minaya i Miquel Vinyoles, van anar donant pas als diversos guardons en valencià, castellà, anglés i francés.
En primer lloc es va entregar la segona Palmera d’Honor d’aquesta edició al director Abdellatif Kechiche, director de La vida de Adele. En la gala inaugural es va entregar al guionista Efthymis Filippou.
Premi À Punt
Seguidament, es va entregar el Premi À Punt. Este guardó es concedix a “la pel·lícula de la Secció Oficial que millor assumisca el compromís per a avançar en la igualtat entre homes i dones”. Com ja comentàrem anteriorment, el premi va ser per a la italiana Nome di donna, de Marco Tullio Giordana. El director va agrair el premi a través d’un vídeo, per no hi estar present. Va recollir el premi Rosa Roig, directora de la Mostra, de mans de la presidenta d’À Punt Mèdia, Empar Marco.
A continuació, es van anar entregant la resta de premis per a completar el palmarés d’esta 33 edició del festival valencià. Els premis van ser entregats per membres del jurat, a més de Vicent Ros, Maite Girau i Glòria Tello.
The pigeon, triomfadora de la Mostra de València
Sens dubte va cridar l’atenció la victòria absoluta de The pigeon, de la directora turca Banu Sivaci, absolutament emocionada. La directora va haver de pujar més d’una vegada, atés que també va obtindre els premis Millor Actor, Kemal Burak Alper; Millor Guió, escrit per la pròpia directora Banu Sivaci; Millor Fotografia, de Arda Yildrian; i Millor Banda Sonora, de Canset Özge Can. Això va arribar a traure el somriure del públic, contagiat de l’emoció, sorpresa i alegria de la pròpia Banu. Les seues pujades i baixades de l’escala cada vegada que escoltava el nom The pigeon com a destinatària d’un premi va ser èpic. Arda Yildrian va enviar les seues paraules de gratitud per vídeo.
El premi Palmera d’Or la va rebre la directora de mans de la regidora Glòria Tello.
Gjorce Stavreski, el millor director
El premi a la millor direcció va ser per a Gjorce Stavreski, per Secret Ingredient. Esta producció també va obtindre la Palmera de Plata. El premi el va arreplegar de mans de la regidora Maite Girau.
Nathan Ambrosioni, un promesa feta realitat
Ambrosioni té 19 anys i ha obtingut la Palmera de Bronze gràcies a Paper flags, rodada quan en tenia 18. El jove francés, inquiet com a pocs per la sala, era tot emoció, alegria i nerviosisme. Vam poder vore com reia i saltava d’alegria en rebre la Palmera de Bronze. Anteriorment va rebre el premi de Millor Actriu per a la jove parisenca Noémie Merlant, qui va enviar les seues paraules en vídeo i en castellà.
La reina joven acompanyada a piano per Mario Mariani
Como punto y final a la gala se estrenó La reina joven. Se trata de un mediometraje de 1916, inédito y restaurado por la Filmoteca Valenciana. La proyección estuvo acompañada al piano por el italiano Mario Mariani. La pieza interpretada la compuso específicamente para la ocasión. Fue una experiencia difícil de trasladar en unas letras. Mezcla de la melancolía que provoca un film de cine mudo, y la atmósfera del piano en directo. La propuesta de la Mostra de València fue muy acogida por el público asistente.
Se trata de la última película en la que actuó Margarita Xirgu. Está basada en la obra homónima de Ángel Gimerá. La copia que se pudo ver únicamente presentaba algunos planos que no pudieron restaurarse del todo.
Un vino de honor, austero como el de la gala inaugural, cerró esta edición 33 de la Mostra de Valencia, la primera de esta nueva etapa renovada y que mira al futuro llena de ideas y emociones.
Com a punt i final a la gala es va estrenar La reina joven. Es tracta d’un migmetratge de 1916, inèdit i restaurat per la Filmoteca Valenciana. La projecció va estar acompanyada al piano per l’italià Mario Mariani. La peça interpretada la va compondre específicament per a l’ocasió. Va ser una experiència difícil de traslladar en unes lletres. Mescla de la malenconia que provoca un film de cinema mut, i l’atmosfera del piano en directe. La proposta de la Mostra de València va ser molt ben acollida pel públic assistent.
Es tracta de l’última pel·lícula en la qual va actuar Margarita Xirgu. Està basada en l’obra homònima d’Àngel Gimerà. La còpia que es va poder vore únicament presentava alguns plans que no van poder restaurar-se del tot.
Un vi d’honor, auster com el de la gala inaugural, va tancar esta edició 33 de la Mostra de València, la primera d’esta nova etapa renovada i que mira al futur plena d’idees i emocions.
