Heineken House València reunix 10.000 persones al Roig Arena amb una nit de grans directes

Heineken House València va convertir el Roig Arena en una gran festa indie de més de huit hores: el festival celebrat el dissabte 7 de març va reunir prop de 10.000 persones en una jornada que va combinar DJ sets, himnes generacionals i un tancament de matinada amb La Casa Azul i Ley DJ com a grans noms del tram final.

Heineken House València obri el Roig Arena a una gran jornada de música en directe

El primer festival de música patrocinat per Heineken al Roig Arena va arrancar amb l’obertura de portes a les 17:30 i amb Don Fluor associat a l’inici de la jornada. La seua sessió va funcionar com a porta d’entrada a una vesprada pensada per a anar guanyant intensitat de manera progressiva, amb una combinació d’indie i electrònica que va ajudar a posar en marxa el recinte des del primer minut.

Des de l’organització, la cita s’havia presentat com una nova plataforma musical de la marca dins del Roig Arena, i la resposta de públic va confirmar el seu atractiu. El mateix recinte va comunicar després una assistència de prop de 10.000 persones i una jornada de més de huit hores de música en directe, en una primera edició que va apostar per un cartell molt reconeixible per al públic del pop i l’indie estatal i internacional.

Comentar també que entre actuació i actuació, i mentre el personal canviava l'escenari, el públic podia capturar el codi QR que es podia vore en les pantalles, fer-se una foto i després vore-la projectada, la qual cosa va ajudar a entretindre i divertir a un públic entusiasta.

Sidonie encén la vesprada entre noves cançons, grans èxits i un concert molt juganer

A les 18:30 va arribar el primer gran concert del dia amb Sidonie. La banda va combinar part del repertori del seu disc Catalan Graffiti amb alguns dels temes més celebrats del seu catàleg, en una actuació que va mantindre en tot moment eixe aire entre desenfadat, provocador i molt connectat amb el públic que forma part del seu segell en directe.

En el repertori no van faltar cançons com Carreteras infinitas, El incendio, Fascinado o No salgo. El concert també va deixar un dels moments més particulars de la vesprada amb un karaoke improvisat amb làmines de paper perquè el públic cantara, a més d’eixe punt d’excés escènic i de joc amb l’audiència que convertix cada directe de Sidonie en una experiència més imprevisible que lineal.

Lori Meyers convertix el Roig Arena en un cor col·lectiu

A les 20:00 va ser el torn de Lori Meyers, que arribaven a València en un moment de gran solidesa en directe. El grup granadí va plantejar un concert molt orientat a l’impacte immediat, sense massa descansos, encadenant cançons molt reconeixibles i fent créixer el festival cap a un tram cada volta més alt en intensitat.

La banda va arrancar amb Hacerte volar i va anar sumant temes com Emborracharme, Siempre brilla el sol, Punk, Mi realidad i altres peces molt celebrades. Un dels moments més comentats del concert va arribar quan el públic es va asseure en terra per a, instants després, tornar a alçar-se i botar, en una escena de gran complicitat amb el recinte. També va destacar el tram d’Alta fidelidad, amb Noni entre la gent, reforçant encara més la connexió amb les milers de persones reunides davant de l’escenari.

James aporta el contrast internacional amb un directe elegant i molt físic

La part internacional del cartell va quedar en mans de James, que van actuar a les 21:50. La banda britànica va introduir un canvi de textura dins de la nit, amb un directe de més amplitud sonora, més matisat i també molt expressiu sobre l’escenari. Eixe contrast no va refredar el ritme del festival, sinó que li va donar una altra profunditat abans de la recta final.

El grup va arrancar amb Sit Down i va deixar també cançons com Sometimes, Born of Frustration o Getting Away With It (All Messed Up). El seu pas per Heineken House va destacar tant per la riquesa musical —amb una sonoritat reforçada per instruments i arranjaments que donaven molta amplitud al directe— com per la dimensió escènica del seu cantant, que va acabar recorrent el recinte entre la gent. A això es van sumar missatges de compromís social llançats durant l’actuació, que van donar al concert un perfil propi dins del conjunt del festival.

La Casa Azul firma un dels grans moments de la nit amb un final d’eufòria col·lectiva

A les 23:45 va arribar un dels moments més esperats amb La Casa Azul. El mateix recinte va descriure l’actuació com una explosió de llums i colors, i el concert va respondre justament a eixa idea: una proposta molt visual, molt ballable i perfectament dissenyada per a convertir el tram final del festival en una festa compartida per tot el pavelló.

En el set van sonar cançons com Los chicos hoy saltarán a la pista, Podría ser peor, La revolución sexual, El momento o Nunca nadie pudo volar, dins d’un directe que va fer botar i ballar el Roig Arena sense descans. A més, durant l’actuació, Guille Milkyway va dedicar unes paraules i una cançó a Juan de Pablos, històric locutor de Radio 3 i durant molts anys presentador del programa musical Flor de Pasión, en un dels instants més especials i emotius de la nit.

La connexió emocional també va quedar reforçada per un missatge del mateix cantant sobre l’alegria de continuar trobant, dècades després, públic que els seguix des del principi. Tot plegat va consolidar l’actuació de La Casa Azul com una de les més celebrades del festival, tant per repertori com per resposta del públic i capacitat de transformació de l’ambient.

Ley DJ tanca de matinada una primera edició amb recorregut

Ja a la 01:05, Ley DJ va assumir el tancament del festival amb una sessió pensada per a mantindre el nivell d’energia quan els concerts en directe ja havien deixat el públic en mode celebració. El seu paper va ser el d’allargar l’experiència més enllà del format clàssic de festival de bandes, tancant la jornada ja ben entrada la matinada.

Amb esta seqüència, Heineken House València va cobrir amb certesa el tram comprés entre les 17:30 i, almenys, l’inici de la sessió final a la 01:05, dins d’una jornada que el Roig Arena va resumir després com a més de huit hores de música en directe.

Esta primera edició deixa sobretot la imatge d’una gran convocatòria musical amb un cartell sòlid i una resposta notable del públic.

Preguntes freqüents sobre Heineken House València