La Batalla de Flors de València tanca la Fira de Juliol amb prop d’1,5 milions de clavellons
La Batalla de Flors de València va acomiadar la Fira de Juliol 2026 amb una pluja de prop d’1,5 milions de clavellons al passeig de l’Albereda. Milers de persones van seguir la desfilada d’una trentena de carrosses i cotxes lleugers, en una edició en què «I una vela llatina en el mar», de Jordi Palanca, va obtindre el màxim guardó.
- La celebració va tindre lloc el diumenge 26 de juliol al passeig de l’Albereda.
- «I una vela llatina en el mar» va guanyar el Premi Extraordinari Baró de Cortes.
- Després de l’acte, un dispositiu municipal va revisar i netejar 132 embornals.
Índex / Índice
- La Batalla de Flors de València ompli l’Albereda de clavellons
- «I una vela llatina en el mar», gran guanyadora de 2026
- Una edició condicionada pels incendis forestals
- De la Punxà a la neteja de 132 embornals
- Una tradició valenciana que es remunta a 1891
- Preguntes freqüents sobre la Batalla de Flors de València
- Galeria de fotos
La Batalla de Flors de València ompli l’Albereda de clavellons
La tradicional desfilada va reunir milers de persones al llarg del passeig de l’Albereda, tant en les llotges com en les voreres i els jardins pròxims. Després de les primeres voltes de les carrosses i del lliurament dels premis, una carcassa va donar pas a l’intercanvi de clavellons entre participants i públic.
L’organització havia anunciat inicialment més d’1,2 milions de flors, amb la possibilitat d’arribar a 1,5 milions. Finalment, les estimacions difoses després de l’acte situaren la quantitat prop d’eixa xifra. Els clavellons, de color taronja i groc, procedien de 35 fanecades repartides en sis camps.
El cultiu és una part essencial de la festa. Segons l’Ajuntament de València, la llavor es conserva des de fa més de cent anys i cada temporada se seleccionen les millors plantes per a mantindre la continuïtat d’esta varietat destinada a la batalla floral.
«I una vela llatina en el mar», gran guanyadora de 2026
El Premi Extraordinari Baró de Cortes i el primer premi de la Secció Especial A van ser per a «I una vela llatina en el mar», obra de Jordi Palanca. En esta mateixa categoria, «Mare», de Vicente Julián García Pastor, va quedar en segon lloc; «Fénix», de Sergio Carrero Melián, va obtindre el tercer premi, i «Tambor», també de Vicente Julián García Pastor, el quart.
Els primers premis de la resta de categories van correspondre a:
- Especial B: «Cereza», de Vicente Julián García Pastor.
- Ordinària A: «Llum de l’Horta», de Grupo A Riure.
- Ordinària B: «Otomana», de Grupo A Riure.
- Cotxes lleugers: «Pasión en movimiento», de Floristería Sentidos Florales con Alma, realitzat per Lourdes Torres.
La Fallera Major de València, Carmen Prades, i la Fallera Major Infantil, Marta Mercader, van participar en la desfilada amb les seues corts d’honor. També hi van estar presents representants de les festes d’Alacant i Castelló, les màximes representants de 2025 i les candidates a Falleres Majors de València de 2027.
Una edició condicionada pels incendis forestals
La corporació municipal va assistir a la desfilada i al lliurament de premis, però la tribuna d’autoritats no va participar en la part lúdica de l’intercanvi de flors. L’alcaldessa de València, María José Catalá, va explicar que la decisió era un gest simbòlic de solidaritat i respecte davant dels incendis forestals que afectaven la Comunitat Valenciana i altres zones d’Espanya.
La celebració va mantindre, no obstant això, la desfilada, la música tradicional i la batalla entre les carrosses i el públic. El regidor de Falles i president de la Junta Central Fallera, Santiago Ballester, va destacar l’estat dels clavellons i l’increment de les quanties destinades als premis de les carrosses.
De la Punxà a la neteja de 132 embornals
La preparació de les carrosses va culminar la nit anterior a la Ciutat de l’Artista Faller amb la tradicional Punxà, en la qual els artistes i participants fixen les flors sobre les estructures decoratives. Este treball artesanal permet que les carrosses arriben completament ornamentades a l’Albereda.
Després de la batalla, el Cicle Integral de l’Aigua va desplegar un dispositiu extraordinari entre el pont d’Aragó i el pont del Real. L’operatiu va revisar i posar a punt 132 embornals per a retirar restes vegetals, facilitar el baldeig a pressió i evitar l’acumulació d’aigua en la calçada.
El personal de sanejament va supervisar la xarxa abans, durant i després de l’esdeveniment. Segons l’Ajuntament, l’objectiu era agilitzar la recuperació de l’ús habitual del passeig de l’Albereda i detectar possibles incidències en les infraestructures.
Una tradició valenciana que es remunta a 1891
La Batalla de Flors va ser introduïda a València en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars i president de Lo Rat Penat. La proposta es va inspirar en els festejos florals de Niça i amb el temps es va convertir en un dels actes més reconeixibles de la Fira de Juliol.
Més d’un segle després, la combinació de carrosses elaborades per artistes fallers, clavellons cultivats expressament per a l’acte i participació popular continua tancant el calendari de la Gran Fira de València.
Preguntes freqüents sobre la Batalla de Flors de València
Quan es va celebrar la Batalla de Flors de València 2026?
Es va celebrar el diumenge 26 de juliol de 2026, a partir de les 20.00 hores, al passeig de l’Albereda.
Quants clavellons es van llançar?
L’organització va anunciar més d’1,2 milions de clavellons i les estimacions posteriors situaren la quantitat prop d’1,5 milions.
Quina carrossa va guanyar el màxim premi?
«I una vela llatina en el mar», de Jordi Palanca, va obtindre el Premi Extraordinari Baró de Cortes i el primer premi de la Secció Especial A.
Per què es netegen els embornals després de la batalla?
La gran quantitat de flors i restes vegetals pot dificultar el drenatge. Per això es revisen i netegen els embornals abans del baldeig intensiu i de la reobertura completa de la via.
Galeria de fotos
Relacionades / Relacionadas