Espanya, bicampiona del Mundial 2026 després de superar Argentina i la seua duresa

Espanya, bicampiona del Mundial 2026 amb un gol de Ferran Torres

Setze anys després del triomf de Sud-àfrica, Espanya ha conquistat la segona estrela mundial de la seua història. La final, disputada a l'Estadi de Nova York/Nova Jersey davant de 80.663 espectadors, va mantindre el 0-0 fins a la segona part de la pròrroga.

La jugada decisiva va nàixer d'un centre de Pedro Porro, va continuar amb una deixada de cap de Nico Williams i va acabar amb un colp d'esquerra de Ferran Torres al fons de la porteria argentina. Era el minut 106 i, esta volta, l'avantatge espanyol ja va ser definitiu.

Abans, Nico Williams havia marcat en el minut 96, però l'àrbitre va anul·lar el gol per una infracció prèvia de Mikel Merino. Espanya va mantindre la iniciativa i va trobar finalment el premi al seu futbol.

Una superioritat reflectida en els remats

La diferència entre els dos equips va ser especialment visible durant el temps reglamentari. Espanya va arribar al minut 90 amb 15 remats, 10 d'ells entre els tres pals. Argentina no n'havia fet cap.

El conjunt de Luis de la Fuente va monopolitzar la possessió durant llargues fases, va instal·lar-se en camp contrari i va obligar Emiliano Martínez a sostindre la selecció argentina amb diverses intervencions. Argentina, replegada, va buscar resistir i aprofitar alguna errada, però no va trobar resposta futbolística al control espanyol.

La superioritat no es va traduir prompte en el marcador per l'actuació del porter argentí i pel dens entramat defensiu del vigent campió. Espanya, tanmateix, no va renunciar al baló ni a la seua idea.

Duresa, protestes i tensió com a resposta argentina

Davant de la seua inferioritat en el joc i en les ocasions, Argentina va elevar el nivell físic i dialèctic de la final. Les entrades al límit, les interrupcions, les protestes i els enfrontaments van contribuir a embrutar un partit dominat esportivament per Espanya.

Enzo Fernández va vore la segona targeta groga en el temps afegit després d'una dura entrada sobre Pau Cubarsí. També van ser amonestats Lisandro Martínez, Leandro Paredes, Cristian Romero, Alexis Mac Allister i el seleccionador Lionel Scaloni, una relació que reflectix la tensió acumulada per l'equip argentí.

La duresa no va ser només física. Les protestes constants i els intents d'intimidació van formar part d'un escenari en què Argentina tractava de portar la final lluny del terreny purament futbolístic. Esta lectura coincidix amb les crítiques posteriors de diversos analistes i exfutbolistes, encara que la superioritat queda acreditada sobretot per les dades del partit.

La FIFA investiga la baralla posterior

La tensió va continuar després del xiulit final. Leandro Paredes es va enfrontar amb diversos futbolistes espanyols, entre ells Eric Garcia i Gavi, i l'incident va desencadenar una baralla més àmplia entre integrants dels dos equips.

La FIFA ha nomenat un responsable disciplinari i ètic per a investigar els fets. Les imatges també mostren accions atribuïdes a Nahuel Molina i Paredes contra jugadors espanyols, però serà l'organisme internacional qui determine les responsabilitats i les possibles sancions. Per tant, la investigació està oberta i encara no hi ha una resolució definitiva.

La segona estrela confirma una etapa guanyadora

El Mundial 2026 amplia el cicle victoriós d'una selecció que ja havia conquistat l'Eurocopa 2024. Espanya va superar en la final la defensora del títol i ho va fer sense abandonar la identitat que l'havia portada fins a Nova Jersey.

Ferran Torres pren aixina el relleu simbòlic d'Andrés Iniesta, autor del gol del Mundial de 2010. La segona estrela arriba després d'una final en què Espanya va haver de tindre paciència, resistir la duresa argentina i continuar jugant fins a convertir una superioritat evident en el gol del títol.

Preguntes freqüents sobre la final del Mundial 2026