La carrera dual en esportistes també suma medalles: estudiar ajuda a rendir i preparar el futur
La carrera dual en esportistes pot aportar molt més que una eixida professional per al futur: també ajuda a planificar, gestionar la pressió i construir una identitat menys dependent del resultat esportiu.
- Combinar estudis i esport d’alt rendiment pot reforçar la planificació, la disciplina i la gestió de la pressió.
- La formació acadèmica ajuda a construir una identitat més ampla que la vinculada només al rendiment esportiu.
- La flexibilitat, la tutoria i el suport institucional són claus perquè la carrera dual siga viable.
Entrenar, competir, viatjar, gestionar lesions i conviure amb la pressió són part de la vida d’un esportista d’alt rendiment. A tot això, molts afegixen un repte més: continuar estudiant. Una revisió internacional citada per la UOC vincula la continuïtat de la carrera dual amb la flexibilitat acadèmica, la tutorització i el suport de les institucions.
La carrera dual, entesa com la combinació d’esport d’alt rendiment i estudis, no només prepara per a l’etapa posterior a la competició. També pot aportar ferramentes útils durant la carrera esportiva, especialment en la gestió del temps, la presa de decisions, la tolerància a la frustració i l’adaptació a canvis.
Què aporta la carrera dual en esportistes
Mercè Boixadós, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigadora del grup BDLab, adscrit a l’eHealth Centre, sosté que estudiar aporta als esportistes una ferramenta de desenvolupament personal. Segons explica, la formació ajuda a construir una identitat més diversa i no limitada exclusivament al rol esportiu.
Este punt resulta important en trajectòries marcades per la incertesa, l’exigència física i els canvis d’etapa. La investigació sobre carrera dual apunta que els estudis poden oferir recursos per a afrontar transicions habituals en l’alt rendiment: el pas al professionalisme, una lesió, un canvi d’entrenador, una competició fallida o la retirada.
En este context, la UOC disposa d’un programa d’acompanyament a esportistes de competició, orientat a facilitar la compatibilitat entre activitat esportiva i rendiment acadèmic.
Una identitat més ampla que la deportiva
En l’alt rendiment, el calendari d’entrenaments, els resultats i els objectius a curt termini poden fer que la identitat de l’esportista depenga quasi per complet de la competició. Els estudis introduïxen altres interessos, altres rutines i altres espais de creixement personal.
Maia Llácer Sirera, gimnasta d’alt nivell, integrant de l’Equip Nacional de Gimnàstica Artística Femenina i estudiant del grau de Psicologia de la UOC, entrena unes huit hores al dia. Des de la seua experiència, considera que la dimensió mental és decisiva en el seu esport i que estudiar Psicologia li ha ajudat a entendre millor processos com els nervis, l’estrés, la frustració, l’exigència i la pressió competitiva.
Llácer també subratlla una qüestió de futur. La gimnàstica artística és una disciplina molt exigent, amb una vida esportiva relativament curta i un risc alt de lesions. Per això, considera essencial no deixar la formació per a després de la retirada. Estudiar durant la carrera esportiva evita haver de començar de zero quan el calendari competitiu canvia o quan l’esport deixa de ser el centre de la vida professional.
Competències que també s’entrenen
Compaginar estudis, entrenaments, viatges i competicions exigix planificació, disciplina i capacitat d’adaptació. Segons Boixadós, moltes competències acadèmiques tenen una aplicació directa en el rendiment esportiu, perquè obliguen a anticipar dificultats, gestionar imprevistos i perseverar quan apareixen obstacles.
La investigació sobre competències per a planificar la carrera dual destaca habilitats com la presa de decisions, la planificació del futur acadèmic i esportiu, l’establiment d’objectius i la consciència de les pròpies fortaleses i limitacions. Estes capacitats també servixen per a afrontar situacions habituals en la vida d’un esportista: una lesió, una etapa de major pressió, una mala competició o el pas a la vida adulta.
Del rendiment esportiu a la gestió professional
Martín de la Puente, esportista professional de tenis en cadira de rodes i alumni del grau d’Administració i Direcció d’Empreses de la UOC, destaca que estudiar durant la seua carrera li ha permés ampliar la seua identitat personal i reduir part de la pressió mental associada a la pràctica esportiva intensa.
També assenyala que el deporte professional no es limita a entrenar i competir. En el seu cas, la formació en empresa li ha resultat útil per a gestionar equips, coordinar agendes i negociar amb patrocinadors. Els coneixements sobre gestió, comptabilitat, fiscalitat, comunicació o màrqueting poden tindre una aplicació directa en decisions quotidianes de la carrera esportiva.
Flexibilitat acadèmica per a no triar entre estudiar i competir
La flexibilitat és una de les condicions principals perquè la carrera dual siga realista. En el cas de Llácer, el model a distància li ha permés mantindre la formació malgrat les hores d’entrenament i les exigències de la competició. Sense adaptacions, molts esportistes acaben relegant els estudis a un segon pla.
La carrera dual no elimina la pressió ni simplifica la vida d’un esportista d’elit, però pot oferir una estructura més sòlida per a afrontar-la. Estudiar suma coneixements, obri opcions professionals i, sobretot, ajuda a construir una trajectòria menys dependent d’un resultat, una lesió o una convocatòria.
Preguntes freqüents sobre la carrera dual en esportistes
Què és la carrera dual en esportistes?
És la combinació de l’esport d’alt rendiment amb estudis acadèmics o formació universitària. L’objectiu és que l’esportista puga competir i, al mateix temps, preparar el seu futur personal i professional.
Estudiar pot millorar el rendiment esportiu?
Pot ajudar de manera indirecta, perquè reforça competències com la planificació, la gestió del temps, la presa de decisions, l’adaptació i la gestió de la pressió.
Per què és important tindre una identitat més enllà de l’esport?
Perquè una carrera esportiva pot estar marcada per lesions, canvis de calendari, resultats irregulars o retirada. Tindre interessos i projectes acadèmics ajuda a afrontar millor estes transicions.
Quin paper té la flexibilitat universitària?
La flexibilitat facilita que els esportistes puguen adaptar entregues, estudi i seguiment acadèmic a entrenaments, competicions i viatges. Sense este suport, la carrera dual és molt més difícil.