La Mostra concedix la Palmera d’Honor a Liliana Cavani
La directora italiana Liliana Cavani rebrà la Palmera d’Honor de la 34 edició de Mostra de València – Cinema del Mediterrani. El certamen valencià reconeixerà, d’esta manera, al treball d’esta cineasta i repassarà la seua fimografia en un cicle específic. En este cicle participaran el IVC Filmoteca i el MedFilm Festival de Roma.
Des de Mostra de València indiquen que este guardó ha sigut concedit a Cavani per ser «una cineasta valenta i sense complexos, que ha exercit una notable influència en diverses generacions de directores europees».
Serà el dia 24 d'octubre, en la gala d'inauguració del festival, quan tindrà lloc este reconeixement. A més, la directora oferirà una masterclass en el marc de la Mostra.
Liliana Cavani, Palmera d’Honor de Mostra de València
La directora va nàixer a Carpi, província de Mòdena. Va estudiar Filologia Clàssica i es va graduar en el Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma. Després de treballar durant anys en televisió, el seu debut en el llargmetratge es produix en 1966, amb ‘Francesco d'Assisi’, a la qual segueixen ‘Galileu’ (1968), ‘Els caníbals’ (1972), ‘L'ospite’ (1972), ‘Milarepa’ (1973) i ‘El porter de nit’ (1974), que es va convertir en el seu film més polèmic, ja que va arribar a ser censurat per les autoritats italianes.
Poc després dirigix ‘Més enllà del bé i del mal’ (1977), ‘La pell’ (1981), ‘Darrere de la porta’ (1982), ‘Berlín interior’ (1985), ‘Francesco’ (1985), ‘Dove set? Io sono qui’ (1993) i ‘El joc de Ripley’ (2002), pel·lícules en les quals ha treballat amb actors com John Malkovich, Marcello Mastroianni, Charlotte Rampling, Dirk Bogarde, Michel Piccoli, Tom Berenger, Mickey Rourke o Helena Bonham-Carter, entre altres.
A més, ha dirigit diverses pel·lícules per a televisió, obres de teatre i una vintena d'òperes. La més recent, ‘Alí Babá e i 40 ladroni’, de Luigi Cherubini, en el Teatre de la Scala de Milà, va ser estrenada en 2018, el mateix any en què el Festival de Venècia va atorgar a Liliana Cavani el Premi Bresson, que d'esta manera es concedia per primera vegada a una dona.
