València celebra el 25 aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat
Serà el pròxim 7 de desembre quan se celebre el 25 aniversari de la declaració de la Llotja de la Seda de València com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Un fet important per a este monument referent de la ciutat.
Dimecres passat l’Ajuntament de la capital va commemorar esta efemèride en un acte solemne celebrat, precisament, en el Saló del Consolat de Mar (o Cambra Daurada) de la Llotja. Un saló que serà rehabilitat, segons anuncià l’alcalde, Joan Ribó, durant l’acte.
Ribó va estar acompanyat per la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, i diversos membres de la corporació.
Ribó indicà que “Fa falta vetllar, i en política, vetllar vol dir invertir, en el manteniment i posada en valor dels monuments que són responsabilitat municipal, en este cas La Llotja”. I va explicar que açò es farà “preservant l'edifici i recuperant els tresors que conté, com es va fer amb el paviment gòtic de la torre fa un temps, i com farem ara amb l’enteixinat de la Cambra Daurada, que decora el sostre del Consolat de Mar. Amb la mateixa decisió que va portar als impulsors de la Llotja a fer possible este monument fa cinc segles”,
Múltiples activitats pel 25 aniversari de la Llotja, Patrimoni de la Humanitat
Este aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO té associada tota una série d’activitats on trobem música, conferències, activitats escolars i intervencions arquitectòniques.
L’alcalde recordà que el dia 7 de desembre de 1995 va ser quan la UNESCO va inscriure la Llotja de València en el Llibre del Patromoni Mundial. La raó va ser “per considerar que era un exemple excepcional d'edifici civil del gòtic final, i que il·lustrava de manera espectacular la puixança de les grans ciutats mercantils del Mediterrani”.
Ribó va afirmar que “Era un reconeixement just per al qual, sens dubte, és el més notori exemple d'un tipus constructiu, el de les llotges mercantils, que compartim amb altres ciutats de la que fou Corona d'Aragó”.
Ribó va ressaltar el treball de València per afermar-se. Així, va dir que “València ha sabut afermar-se i fer un pas endavant quan ha fet falta com va fer per a aconseguir el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat per a la Llotja, o, anys després, el reconeixement equivalent com a Patrimoni Immaterial Universal per a les Falles. Hem de congratular-nos tots dels reconeixements guanyats i mostrar-los orgullosos davant el món”
No obstant aixó, és necessari, va dir Ribó, “no quedar-nos en els reconeixements, sinó que hi ha arremangar-se i treballar dia a dia per a guanyar-nos els honors rebuts”. És per això que “estem remodelant l'entorn de la Llotja per a alliberar-lo del trànsit i convertir-lo en un espai integrat amb la resta dels monuments (Sant Joan del Mercat, el Mercat Central, l'església de la Companyia) i amb la meravellosa trama històrica de carrers i cases que els envolta, per a convertir-lo en l'espai de gaudi col·lectiu que mereix, per a nosaltres i per a les persones que ens visiten. Sabent que hi ha reptes i dificultats, però superant-los amb diàleg i empenyiment”.
Programa d’actes del 25 aniversari
De manera concreta, Tello va comentar els diversos actes que s’han programat per a celebrar este 25 aniversari de la Llotja. “Una celebració com la que ens convoca requeria la posada en marxa de tota una sèrie d'iniciatives, que estigueren d'acord amb l'esdeveniment”, va dir la regidora.
De totes les activitats programades hi ha dos grups, les que són pròpies de la celebració de l’aniversari, i les que volen posar en valor el monument.
Activitats del 25 aniversari
Dissabte 11, amb el concert extraordinari a càrrec de Capella de Ministrers, titulat “Bèsties i Profetes; Simbologia i Música a l’enteixinat del Consolat de la Mar”.
Esta és una proposta basada en la recuperació de composicions vinculades a la figuració present en l’enteixinat de la Cambra Daurada de l'antiga Casa de la Ciutat (com el Iudicii Signum, de la Sibil·la Eritrea, en una versió del breviari de Martí I d'Aragó); o algunes cançons anònimes del Corpus Christi, escrites a València entre 1387 i 1392; i d'estes dos d'elles amb referències a poesies trobadoresques, així com cançons associades amb el drama asumpcionista de la Catedral de València).
Els dies 13, 14 i 16 de desembre se celebrarà, en este mateix espai, un cicle de conferències que reunirà experts com Camila Mileto i Fernando Vegas, de la Universitat Politècnica de València, sobre “La llotja i el seu entorn”;
També hi participarà Mercedes Gómez-Ferrer, de la Universitat de València, sobre “Els usos de la Llotja al llarg de la seua història” (el monument ha sigut, a més d'espai de canvi econòmic, casa de contractació, caserna militar, saló de balls, i fins i tot seu de les Corts Espanyoles en 1937).
I Arturo Zaragozá, de l'Acadèmia de San Carlos, sobre “El sostre de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat. Context i derivacions”.
S’està preparant una ‘Maleta didàctica’, especialment pensada per a Primària i Secundària. Este material parla de l’origen del propi edifici i la història medieval valenciana.
A més, es presentarà el llibre d’homenatge al centenari “La cambra Daurada: un univers d'imatges del Segle XV valencià en la Llotja dels Mercaders”.
Es tracta d'una publicació ‘coffee table book’, és a dir, un llibre de format especial, amb imatges d'alta qualitat que mostren tota la fastuositat de l’enteixinat de l'edifici.
Finalment, s’han preparat dos audiovisuals que mostren la Llotja en el seu conjunt i també l’enteixinat del saló alt. A més, s’ha preparat una campanya de difusió, la qual conté cartells en format de reclam. Es vol donar a conéixer i fer partícip la ciutadania d’esta celebració.
Activitats per a posar en valor la Llotja
En estes activitats Tello ha parlat especialment de l’enteixinat original de la Cambra Daurada. S’ha referit a ella com un dels conjunts de fusta tallada d’època gòtica més importants de la Corona d’Aragó. I va recordar que este conjunt va ser traslladat fa un segle gràcies al treball de l’acadèmic i arxiver Luis Tramoyeres i de l’escultor José Aixa. Este trasllat, va comentar, va permetre i assegurar la seua conservació.
Tello va afirmar que “Es tracta d'una obra de singular bellesa, una peça artística sense parangó a la ciutat, que van encarregar els Jurats “de talla, or i de pintura” al mestre Joan del Poyo, una obra “bella i costosa”, que va ser executada entre 1418 i 1426”.
Projecte d’intervenció
La regidora va anunciar que es vol executar un projecte d’intervenció que permeta conéixer quin és l’estat de conservació. “I per a això, el punt de partida és la realització d'un alçament fotogramètric que ja està en procés d'elaboració”, va anunciar.
Tello també explicà que “a partir de la restitució fotogramètrica, es disposarà d'una sòlida base d'anàlisi, que podrà definir un pla d'actuació, que desenvoluparem al llarg dels anys pròxims”.
Finalment, Tello va recordar les diverses actuacions que sˋhan fet des de la Regidoria de Cultura en la Llotja. Entre estes intervencions trobem la dotació d’un sistema anti-incendi. També se vol ampliar les càmeres de vigilància. Igualment, la restauració del paviment gòtic de la primera planta de la torre; o un estudi de conservació preventiva encarregat al doctor arquitecte Javier Benlloch, professor de la UPV.