El tancament del Teatre Principal obri una crisi cultural i institucional a València

El Teatre Principal de València travessa un dels moments més delicats de la seua història recent. La Diputació de València, propietària de l'edifici, va ordenar el tancament immediat després de rebre un informe pericial que advertix de deficiències estructurals i funcionals i de problemes que afecten, entre altres aspectes, l'evacuació, la protecció contra incendis i l'accessibilitat.

La decisió va arribar només un dia després que l'Institut Valencià de Cultura presentara la programació del primer trimestre de la temporada 2026-2027.

Una protesta a les portes del Principal

El tancament no s'ha viscut com una simple incidència tècnica. Més d'un centenar de professionals de les arts escèniques valencianes es van concentrar dijous 24 de setembre davant del teatre. La mobilització, convocada per Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) i secundada per altres col·lectius, va reclamar coordinació i transparència a les administracions i un calendari concret per a la rehabilitació i la reobertura.

Representants del sector han denunciat que el deteriorament de l'edifici era conegut des de feia anys. La presidenta d'AAPV, Maria Almudéver, va qualificar el desenllaç de «crònica d'una mort anunciada» i va recordar que la seguretat de públic, artistes i treballadors és prioritària, al mateix temps que qüestionava com s'ha arribat a una clausura sobtada.

L'Associació Valenciana d'Empreses d'Arts Escèniques (Avetid) ha advertit, per la seua banda, que perdre durant anys un espai d'exhibició d'esta importància agreuja la situació d'un sector que ja considera precària.

El problema va més enllà de la programació

La programació prevista al Principal s'ha començat a reubicar, especialment a la sala Martín i Soler del Palau de les Arts. Però el trasllat no resol totes les conseqüències: la sala alternativa té aproximadament la meitat de butaques, mentre les associacions professionals alerten de l'impacte que tindrà la pèrdua prolongada del principal escenari públic de la ciutat.

La Diputació va estimar inicialment una intervenció estructural d'uns 29 milions d'euros i almenys quatre anys de treballs. Posteriorment, el president provincial, Vicent Mompó, ha parlat d'una actuació global que podria situar-se entorn dels 50 milions. Són, de moment, estimacions que hauran de concretar-se en el projecte de rehabilitació.

Propietat, gestió i descoordinació

La situació també ha deixat al descobert diferències entre les institucions. L'edifici és propietat de la Diputació de València, mentre que la programació escènica està gestionada per la Generalitat a través de l'Institut Valencià de Cultura. La diputada provincial de Patrimoni, Paz Carceller, ha afirmat que la Conselleria coneixia que s'esperava un informe sobre l'estat del teatre i que havia demanat que no es fera allí la presentació de la temporada.

Des de l'Ajuntament, l'alcaldessa María José Catalá ha explicat que no va conéixer la gravetat ni la imminència del tancament fins al dilluns anterior a l'anunci i ha expressat la seua sorpresa i preocupació per la manera com es va comunicar la decisió.

L'Ajuntament planteja entrar en la propietat

Catalá ha posat damunt de la taula una fórmula que canviaria l'actual esquema institucional: que l'Ajuntament de València entre en la propietat del Teatre Principal i que una part de la seua aportació es destine a la costosa rehabilitació. L'alcaldessa ha indicat que la Generalitat també podria participar en una solució compartida i ha defensat la implicació municipal per accelerar la recuperació de l'edifici.

La proposta encara s'ha de negociar. Mompó ha respost que, en este moment, totes les opcions estan obertes i ha reclamat la participació de les diferents administracions. Catalá, alhora, ha demanat conéixer el projecte abans de donar per bones les xifres de 40 o 50 milions d'euros que s'han posat sobre la taula.

Un futur que necessita calendari

El debat, per tant, ja no és només on es representaran les obres anunciades per l'IVC. El tancament ha convertit la conservació del Principal, la coordinació institucional i la situació de les arts escèniques valencianes en el centre de la discussió cultural. El sector reclama que la rehabilitació no quede en una previsió indefinida i que hi haja un calendari de treball i de reobertura.

Mentrestant, el Principal continuarà tancat per raons de seguretat i la temporada haurà de desenvolupar-se en espais alternatius. La prioritat immediata és garantir la continuïtat de l'activitat escènica; la qüestió de fons és com i amb quins recursos tornarà a obrir un dels teatres històrics de València.