El valencià serà obligatori en la Generalitat encara que el nivell d’exigència dependrà del lloc de treball

Gabriela Bravo visità Ramon Ferrer
Gabriela Bravo visità Ramon Ferrer

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, va traslladar este passat dilluns al president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, les mesures per a implementar el valencià en l’accés a l’ocupació pública que estan previstes en l’avantprojecte de llei de Funció Pública de la Generalitat.

Esta llei, segons Bravo, serà un “instrument necessari per a garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Administració en la llengua que trie”.

A la reunió també van acudir la secretària de l’AVL, Verònica Cantó, el lletrat de la institució, Agustí Colomer i la secretària autonòmica de Justícia i Funció Pública, Mireia Llobera.

Bravo va indicar que enviarà el text definitiu a l’AVL perquè l’ens normatiu es pronuncie sobre este tema. Seguidament l’avantprojecte de llei s’elevarà al ple del Consell quan s’òbriga el període de sessions en Les Corts. A més, s’incorporaran les consideracions dels òrgans consultius.

La consellera va explicar que “La llei pretén per damunt de tot que qualsevol valencià o valenciana puga relacionar-se amb l’administració en l’idioma que trie, tota la ciutadania valenciana que vulga relacionar-se en valencià té eixe dret i l’Administració ha d’estar preparada per a garantir-lo”.

Per part seua, Ferrer va agrair el desig de potenciar l’ús del valencià en l’Administració. No obstgante, l’AVL no farà més valoracions fins a conéixer la comesa final del projecte.

El valencià en la Generalitat serà segons el principi de proporcionalitat

Bravo va explicar també que el requisit lingüístic per a accedir a l’Administració Pública de la Generalitat es basa en “acreditar la competència lingüística en el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament”. És a dir, que s’aplicarà “el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents a cada lloc de treball”. Això és el que establix la doctrina del Tribunal Constitucional en matèria lingüística.

Així, segons el lloc de treball l’exigència de coneixement del valencià pot variar. No és el mateix atendre el públic que no fer-ho, per exemple. En este sentit la consellera va explicar que en el termini d’un any, després de l’aprovació de la norma per les Corts, s’elaborarà el reglament. Este serà el que establirà els criteris de proporcionalitat. D’esta manera, serà el reglament i no la llei la que determine el nivell d’exigència en cada cas.

Proporcionalitat segons el CJC

A més, Bravo es va referir al dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) elaborat sobre l’avantprojecte de llei. Este òrgan qualificava d’incoherència i contradicció jurídica que els nivells de capacitació lingüística es basaren en la categoria de l’oposició. En este sentit, l’exigència ha de ser, com s’ha comentat anteriorment, segons el “principi de proporcionalitat”.

No hi haurà llocs sense cobrir en Sanitat per no saber valencià

Respecte l’“excepció sanitària”, va indicar que “de manera excepcional i no definitiva, es podrà ocupar un determinat lloc de treball en el sistema públic de salut de la Generalitat sense acreditar la capacitació lingüística en eixe moment perquè la plaça no quede vacant”. Això podrà ocórrer “si hi ha necessitat de personal i en eixe moment no es disposa de ningú amb la competència lingüística requerida”. D’esta manera quedarà assegurada l’atenció sanitària sense que es perjudique per no saber valencià.

En este sentit Bravo va insistir que el valencià “no és un problema en l’Administració perquè quasi set de cada deu empleats de la Funció Pública valenciana té algun tipus d’acreditació de coneixements de valencià”. Dels 15.798 treballadors i treballadores de la Funció Pública, 11.327 tenen algun tipus de titulació. A més, d’estos, quasi la meitat, 5.974, tenen el Grau Mitjà o el Grau Superior.

Print Friendly, PDF & Email