Símbols valencians

Reial Senyera de la Comunitat Valenciana

Territori:

La denominació actual del territori valencià és Comunitat Valenciana (unicament en valencià), com s’arreplega en l’Estatut d'Autonomia:

Títol I. La Comunitat Valenciana

Article primer

    1. El Poble Valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de la unitat de la Nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l’exercici del dret d’autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana.

    2. La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret d’autogovern del Poble Valencià i es regix pel present Estatut, que és la seua norma institucional bàsica.

    3. La Comunitat Valenciana té com a objectiu la consecució de l’autogovern en els termes d’este Estatut, reforçar la democràcia i garantir la participació de tots els ciutadans en la realització dels seus fins.

    4. La Comunitat Valenciana, com a regió d’Europa, assumix els valors de la Unió Europea i vetlarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus.

Article segon

    El territori de la Comunitat Valenciana comprén el dels municipis integrats en les províncies d’Alacant, Castelló i València.

Llengua:

Article sext

    1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.

    2. L’idioma valencià és l’oficial en la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyança del, i en, idioma valencià.

    3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el seu coneixement.

    4. Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

    5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

    6. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyança.

    7. Es delimitaran per llei els territoris en què predomine l’ús de l’una i l’altra llengua, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyança i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

    8. l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.

Bandera de la Comunitat Valenciana:

La bandera de l’actual Comunitat Valenciana és la Reial Senyera Coronada la qual, segons podem llegir en l’Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, és de la manera següent:

TÍTOL I: La Comunitat Valenciana

Article 5

1. La Bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava junt amb l’asta.

2. Una Llei de Les Corts determinarà la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat Valenciana que integra les tres províncies de Castelló, València i Alacant.

Esta bandera també és la de la pròpia ciutat de València.

Escut ciutat de València:

L’escut de la ciutat de València es definix de la manera següent:

En escut losanjado, camp d’or amb quatre pals de gules, dos eles coronades com a sosteniments i en la part inferior dos branques de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d’un rata penada, vist de front i amb les ales esteses, de sabre.

Escudo de la ciudad de Valencia

L’origen de l’escut de la ciutat de València, es remunta al segle XIV, quan es va adoptar com a divisa les pròpies armes reials sobre un escut en forma de "cairó", amb els quatre pals de gules sobre camp d’or.

Pere el Cerimoniós, en reconeixement a la resistència oposada per València a Pedro el Cruel de Castella durant la Guerra dels Dos Pedros (1356-1365), li concedix a la Ciutat de València el dret a utilitzar les seues armes i la corona reial, es va afegir una "L" a cada costat de l’escut, simbolitzant la lleialtat de la ciutat en els dos assetjaments que va patir en la guerra amb Castella. L’escut adquirix des del final de la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814), dos branques de llorer que simbolitzen la defensa de la ciutat davant del general francés Moncey, segons atorgament a la ciutat per Ferran VII.

Escut Comunitat Valenciana:

L’escut de la Comunitat Valenciana està descrit en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) número 211, de data 13 de desembre de 1984, i de títol Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització.

L’escut, queda descrit de la manera següent:

1. L’emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx amb l’heràldica del Rei Pere el Cerimoniós, representativa de l’històric Regne de València, tal com és blasonat a continuació:

1.1. Escut: Inclinat cap a la dreta, d’or, amb quatre pals de gules.

1.2. Timbre: Elm de plata coronat; mantellet que penja en atzur, amb una creu paté curvilínia i fixada amb punta agusada de plata, forrat de gules; per cimera, un dragó naixent d’or, alat, linguado de gules i dentat de plata.

 

Escudo Comunitat Valenciana