Música i art a Morella

Sexenni de Morella any 2000 (foto: Esteban Gonzalo)

És la seua festa principal, celebrada cada sis anys.

València
Comarca: 
València

Entre els dies 9 i 27 d'agost se celebraran consecutivament a Morella, capital de la comarca dels Ports, en el nord de la Comunitat Valenciana, el Festival anual de Música Barroca i el 54 Sexenni.

Del 9 al 16 l'òrgan de Turull de l'església arxiprestal, un dels millors d'Espanya, barroc i de fusta policromada, expandirà les seues 3.963 veus durant el XXXV Festival de Música Barroca.

I el dia 17 començarà el Sexenni a través del desplaçament dels pelegrins al Santuari de la Vallivana, distant 24 km. en la carretera cap a Vinaròs, per a retornar l'endemà, costa amunt i portant en andes a la patrona morellana, per a l’entrá a les 20.30 hores a la ciutat.

És la seua festa principal, celebrada cada sis anys, oferint un ampli programa d'actes en honor i agraïment a la Verge de la Vallivana per la seua intersecció en 1672 perquè cessaren els estralls d'una epidèmia de febres malignes.

Meravella als visitants que una ciutat de només 2.441 habitants es mobilitze de tal manera per a transformar els seus carrers principals en galeries d'art reproduint, admirablement, famoses obres pictòriques, racons urbans i zones campestres, mitjançant tires i boletes de paper de seda, pacientment pintades i pegades durant les fredes vesprades i nits de l'hivern. Doseles els quals a la seua part inferior cada dia de la festa, a partir de les 12.30 hores, desfila El Retaule, la processó cívic-religiosa on a la reina Esther acompanyen personatges bíblics, el carro triomfant i grups dansaires –amb els torners com destacats pels seus salts i tombarelles- que amb els seus moviments fan al·lusió a les professions i oficis dels gremis representats de la qual va ser important ciutat tèxtil medieval. A més, en alguns racons urbans hi ha Conventets, escenificacions de la vida monàstica en les quals intervenen xiquets i xiquetes de pocs anys, que amb mitges llengües repetixen “si no hi ha perretes no hi han cançonetes”.

Sexenni de Morella any 2000 (foto: Esteban Gonzalo)

Festejos en un xicotet municipi amb més activitats culturals, comercials i d'oci al llarg de l'any, que sobre un imponent aspecte, sobre un altiplà i enmig d'un paisatge aspre, es presenta als viatgers anticipant-se a la seua arribada. Un cònic turó amb el caseriu desplegat en el vessant i protegit, en la seua part baixa, per altes muralles flanquejades per catorze torres i perforades per sis portes, i en el cim per un castell els baluards del qual es confonen amb els penyals. Un niu d'àguiles a 1.072 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

A l'interior de l'espai emmurallat estretes carrers cavalquen el dur declivi en arcs concèntrics, sent les transversals quasi totes escalonades. Per totes les parts casones i palaus amb dovelades portes, artístiques reixeries, façanes amb bigues entramades, escuts nobiliaris i treballats ràfecs i finestrals. És un atractiu especial passejar pel carrer Blasco d'Alagón, els porxos del qual alberguen el mercat setmanal, i en unes altres del pintoresc viari urbà, en les quals obrin les seues portes restaurants amb gastronomia de la terra, pastisseries amb flaons –pastissets amb farciment de brull, ametla i sucre- i altres delícies, així com xicotets comerços amb embotits, formatges (amb tòfona una especialitat), mel, pernil i varietat de cecinas.

La basílica de Santa María és el monument principal morellense, joia d'estil gòtic amb dos belles portades dedicades a les Verges i als Apòstols que estan juntes en la mateixa façana en estar el temple pegat a la muntanya. El cor està sustentat per arc i volta molt rebaixats, quasi plans i amb belles nervadures estavellades, la seua escala de caragol està bellament historiada sobre l'Antic Testament, el baptisteri és d'estil xorigueresc i hi ha moltes obres d'art, principalment al museu eclesiàstic.

Sexenni de Morella any 2000 (foto: Esteban Gonzalo)

Són peculiars els museus del Sexenni i dels Dinosaures, l'ajuntament ocupa un antic palau gòtic, del mateix estil arquitectònic és el claustre del convent de Sant Francesc, a la sala capitular del qual hi ha frescos borrosos sobre la Dansa de la Mort, i en la majestuosa porta de Sant Miquel rep els viatgers una singular creu gòtica, La creu dels tres testes coronades, que recorda la trobada sense resultat positiu de Fernando d'Antequera, el Papa Lluna i Sant Vicent Ferrer, per a tractar de resoldre el Cisma d'Occident.

Una comarca de pastures, granges, cereal i boscatge, on la tòfona, l'anomenat “diamant negre de la cuina”, dóna el seu toc especial a suculents plats de carns, i són característics la sopa morellana amb diminuts bunyols, el dens potaje de variats llegums, el conill amb caragols i la dolça collà (quallada) de llet d'ovella com a reina de les postres.

I com a colofó la Fira,  la manifestació econòmica anual que realitzen des de 1257 per privilegi real, i enguany la celebraran els dies 8 i 9 de setembre.

De València a Morella hi ha 179 km, d'ells 112 per l'autovia CV-10.

Turisme Morella.-    964 17 30 32      morella@touristinfo.net

Sexenni de Morella any 2000 (foto: Esteban Gonzalo)


Per a notícies anteriors consultar Notícies/Hemeroteca