Els periodistes i escriptors de turisme acosten els valors d'Ademuz

Ademuz des de l'ermita de Santa Bárbara

AVPEYTUR va fer un PressTrip per a donar a conéixer esta comarca de la província de València.

Ademuz, Castielfabib
Comarca: 
El Rincón de Ademuz

El passat dia 15 l'Associació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme (AVPEYTUR) de va desplaçar fins al Racó d'Ademuz, tenint com a objectiu donar a conéixer i impulsar els valors culturals, patrimonials històrics, gastronòmics i turístics.

Este Press Trip va estar patrocinat per l'Agència Valenciana de Turisme i va portar a estes terres valencianes dins de territori turolense a un bon grup de periodistes i escriptors especialitzats en turisme, capitanejats pel president d'AVPEYTUR, Juan Antonio Calabuig, els que van demanar tota la informació necessària per a dóna-li difusió en els respectius àmbits d'actuació (premsa escrita i digital, ràdio i televisió, etc.) . També va participar en este viatge, entre altres, Rafael Cebrián Gimeno, gran coneixedor d'esta comarca i al mateix temps vicepresident de l'Associació Amics dels Castells, qui va aportar valuosa informació sobre el Racó d'Ademuz, tant històrica com geogràfica i etnogràfica.

Després d'un esmorzar a l'arribada a Ademuz, a base de productes de la terra oferit per l'Hostal Casa Domingo (premi Premi Salvador Gascó de Cuina Popular Tradicional Valenciana de la pròpia associació) , la comitiva va partir cap a la població de Castielfabib (coneguda per Castiel) , on els participants van visitar la vila de la mà del guia local Daniel Giner, així com del propi alcalde de la població, Eduardo Aguilar Villalba, el qual no va voler perdre's esta activitat turística, va acompanyar els membres d'AVPYTUR durant tota la jornada i va aportar la visió pràctica de la gestió d'un enclavament d'indubtable interés turístic, al mateix temps que va traslladar els problemes de donar a conéixer estos valors a la resta de la societat.

Castelfabib, una joia valenciana entre terres de Conca i Terol

A Castelfabib es van visitar llocs d'interés com l'Església - fortalesa Ntra. Sra. dels Ángeles, d'imponent presència, datada a principis del segle XIV, un edifici que ha patit nombroses reformes, modificacions i afegits en el seu primitiu nucli medieval. Són destacables les importants mostres de pintura murals gòtiques descobertes durant les tasques de reconstrucció, i té la curiositat que en una de les seues campanes diverses vegades a l'any es fa un volteig en què una persona volteja o "cavalca" agafat a la mateixa campana, la campana Guillermina, de 92 cm de diàmetre, 451 kg de pes aprox., i fosa en 1673, un volteig únic i que és motiu d'interés pels turistes que visiten esta població. No obstant això, l'alcalde es queixava de que a vegades es dóna més importància a estos detalls, en part anecdòtics, i es deixen de costat els verdaders valors turístics, patrimonials i culturals de Castelfabib, així com les noves iniciatives, com l'Ultra-Rail del Racó, cada vegada més important.

També es van visitar la Casa de la Vila, la Torre de l'Hospital i la Torreta, així com la Torre Almenada i Torrejón, per a acabar en el Castell i Campanar.

Iglesia - fortaleza de Casteilfabib

Ademuz, la imponent capital de la comarca

De tornada a Ademuz, i després de l'oportú dinar al mateix Hostal Casa Domingo, es va sumar a la comitiva l'alcalde de la població, Ángel Andrés González, el qual també va voler fer de guia i amfitrió especial, aportant detalls de rellevància per als periodistes a les explicacions del guia local, Diego.

En la visita vespertina a Ademuz la comitiva va poder visitar l'ermita de la Virgen de la Huerta, del S. XIII, normalment tancada al públic, i que està en procés de rehabilitació. Els periodistes van disfrutar del recorregut de la vila medieval, descobrint els antics accessos i cada racó d'esta part de la població, d'indubtable interés històric i turístic, amb l'espectacularitat dels seus carrers, la d'alguns edificis que pareixen entrellaçar-se amb els que tenen davant, així com l'ermita de San Joaquín, antiga capella del Real Hospital de Pobres de Santa Anna. Segle XV.

També van poder descobrir el curiós Cubo del Tio Maroto, una antiga construcció destinada a elaborar vi, així com l'Arco del Horno de Arriba.

I es va arribar al màxim alt d'Ademuz, on s'aprecia esta població de 1.073 habitants (2017) a vista de pardal, amb les vistes del Pico Castro i de les muntanyes pròximes, on destaca l'Alto de Barracas o Pico Calderón, una dualitat en la denominació que van debatre amigablement a la vista de les muntanyes Cebrián, Calabuig i el propi alcalde. I allí mateix van visitar les restes de l'ermita de Santa Bárbara, i van conéixer la història o llegenda de la creu que allí hi havia, i que es compte que "cridava" quan s'acostava tempestat.

Juan Antonio Cebrián, Juan Antonio Calabuig y Ángel Andrés González conversando sobre si Alto de las Barracas o Pico Calderón

I la visita va portar als periodistes a conéixer de prop l'Església parroquial de San Pedro y San Pablo (S. XVII), el temple barroc de majors dimensions de la comarca, i que alberga una pintura de la Virgen de la leche, així com una interessant rèplica del Sant Calze de la Catedral de València.

La Casa de la Villa, la font de Juan Manzano, el riu Túria i els seus afluents Ebrón i Bohilgues, el llavador, la Fuente Vieja i el Molino de la Villa, són més atractius turístics d'esta població valenciana que viu entre les comunitats autònomes d'Aragó i de Castella-la Manxa, entre les serres de Santerón, Javalambre, Tortajada i Albarracín, i la gastronomia de les quals està íntimament relacionada per coneguda per la coneguda "matanza del cerdo", on destaquen el matacerdo, gachas, empedrao, puchero, així com les postres a base de poma esperiega.

La creu que crida

El guia local va explicar un fenomen que diuen es produïa en una antiga creu de hierrro situada en l'ermita de Santa Bárbara. Segons la llegenda esta creu "cridava", avisant de l'arribada d'una tempestat, la qual cosa provocava que els veïns feren una processó fins a l'ermita per a pregar que no es produïren danys graves.

A este respecte podem rescatar el que sobre este fenomen diguera Antonio Josef Cavanilles en les seues Observaciones en 1797 quan va pujar al tossal.

"Subí a él, y quando admiraba la hermosura de aquel recinto pintoresco, interrumpieron esta sensación agradable lo que me acompañaban, llevándome á ver una columna de piedra, sobre que está una cruz de hierro, alta como medio pie, sus brazos de algo menor extensión, y el uno termina en punta. Es famosa en toda la comarca, y mirada con sumo respeto y confianza del vulgo, que son casi todos los habitantes. Dicen que en tiempos tempestuosos salen penachos de fuego de las partes agudas de la cruz, y que se dexa oir un zumbido particular, lo que atribuyen á virtud milagrosa de ella: creen que ahuyenta las tempestades, y que no puede caer rayo alguno en aquel sitio, como efectivamente no hay memoria de haber caido: y para confirmar sus opiniones traen la de un Señor Obispo que manifestó por escrito ser del mimo dictamen".

(...) "Una ligera tintura de física, y tal qual instrucción en el artículo de electricidad aclararia el hecho, y disiparia preocupaciones, hijas de la ignorancia. Que la cruz en tiempos tempestuosos se electrice, despida luz, y silve como ellos dicen, nada tiene de milagro, es cosa natural, y que sucede cada dia en el conductor de la máquina eléctrica, y en qualquiera punta metálica que se le adapte. Porque el fluido eléctrico para ponerse en equilibrio pasa de un cuerpo á otro quando se halla con mas abundancia en alguno de ellos: y tal puede ser la copia de dicho fluido, que en algunas tempestades se acumule en la cruz, que en la obscuridad se ve formar penachos, y produzca el zumbido ó silvido que ellos dicen".

(...) "En quanto á lo de ahuyentar las tempestades debe proceder mayor exâmen, y observarse la circunspección debida ántes de señalar la causa de los fenómenos, que pueden ser puramente naturales. La posición de los cerros, que se prolongan según el curso del rio, y el saber que las nubes siguen la dirección de este, presentan una causa poderosa sin recurrir á milagros, que sabemos no se multiplican sin necesidad. Convendría tambien tener á la mano la historia crítica de lo sucedió allí durante la dominación árabe, y saber por este medio si caian entonces rayos, ó si jamas experimentáron los Moros la menor desgracia. Estos hechos averiguados con juiciosa crítica prestarian luz para la decisión de que ahora me abstengo".

La cruz que chilla de Ademuz (foto: Sarthou Carreres Geografía General del Reino de Valencia, Valencia (1920-27), vol. II, p. 273)

Galeria: 

Per a notícies anteriors consultar Notícies/Hemeroteca

HOTELS / HOTELES

Booking.com